Memòries històriques

Som en temps de recuperació de la memòria històrica. Hem d’escampar la boira espessa que hi ha damunt un passat, que va ser manipulat, mutilat i disfressat de sotana, camises blaves, de militars, policies i bigotis perfilats, sinistrament estrets damunt uns llavis i sota uns nassos que suportaven unes sinistres ulleres fosques.

Tenim un conseller a la Generalitat que ha fet busos de l’estatut i ha anat a tirar-se fotos amb el ZP, fotos de pactes tancats per altri. Teòricament, aquest conseller també havia de treballar per la recuperació de la memòria històrica, s’acaba la legislatura, després de l’expulsió d’un dels pares del govern, i la feina no s’ha fet, ara es voldria fer a corre cuita.

A Madrid, també han treballat la memòria històrica, però el president, exaltat de paraula i moderadíssim de moviment, amb algunes excepcions, tampoc sembla que acompleixi les expectatives creades.

Però jo em vull aturar per reflexionar sobre la memòria històrica. Com a historiador, tinc clar que la història la escriuen i reescriuen els vencedors del present. I quan això es fa es posa èmfasis en alguns aspectes i d’altres s’ignoren.

A mi em preocupa que quan es parli de memòria històrica, es contempli una memòria de curta volada, que la memòria històrica del nostre país sigui la de l’oposició a la dictadura franquista i, massa sovint, molt limitat a l’oposició comunista, bàsicament del PSUC. Ningú negarà la seva importància, però tampoc cal oblidar d’altres oposicions.

Però la memòria històrica també hauria de contemplar altres aspectes del nostre passat que expliqui el nostre present. Penso amb la guerra de Successió, amb el tràgic 11 de setembre de 1714 que ens va anorrear com a país sobirà.

També podríem parlar de la Guerra dels Segadors o de secessió, que ens dóna el nostre himne, que canta la lluita dels catalans per la seva independència. Llavors, al 1640 també hi lluitava Portugal, que se’n va sortir.

La recuperació de la memòria històrica, tinguem-ho clar, és un fet de justícia, però també una acció política. Les víctimes del franquisme necessiten una justícia que se’ls hi ha negat, els demòcrates ho hem d’exigir, però recuperant la nostra memòria col·lectiva no ens quedem aquí.

[@more@]



Quant a jordi11

Nascut a Vic el 8 de novembre de 1977, he viscut a Manlleu, Torelló, Barcelona, Vic i actualment estic a Torelló. Sóc portaveu d\'ERC a l\'ajuntament de Torelló i membre de l\'executiva comarcal d\'Esquerra a Osona.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 comentaris a l'entrada: Memòries històriques

  1. andreu diu:

    És una mica depriment que el govern espanyol ens hagi avançat en el tema de la memòria històrica. M’han arribat veus que des de la conselleria del Saura s’ha pecat d’un cert sectarisme, però no deixen de ser sorprenents les declaracions de Ridao en el sentit que el projecte de llei que havia d’aprovar el Parlament era “hispanocèntric”. És perquè no es parla prou de 1714? No estic gaire d’acord que 1714 no sigui present en la nostra memòria històrica. Si bé els morts de 1714 tenen el Fossar de les Moreres, no es pot dir el mateix dels màrtirs de la Plaça Catalunya del 19 de juliol. Perdoneu-me el barnacentrisme.

  2. asdasd asd asd asdas das

Els comentaris estan tancats.