El Barri de Montserrat, el meu barri, compte amb una de les festes de barri més concorregudes que hi ha.
Enguany, el pregoner ha estat un periodista prou conegut, l’Enric Xicoy, professor de
Enguany també hem estrenat oficialment la plaça, malgrat que ja fa temps que la tenim, ja la vam gaudir ben nevada. Però la fi de la noplaça de
També es va descobrir el monument a la sardana, fet per un escultor de l’escola d’arts plàstiques, l’Eduard Fontserè.
D’aquest monument, sobretot del projecte se n’ha parlat a diversos plens de Torelló. Esquerra volíem un procés participatiu, on l’Associació de Veïns del barri i l’Agrupació Sardanista de Torelló, conjuntament amb els ciutadans no associats que volguessin escollissin el projecte que escollissin. Tot coordinat per l’escola d’arts plàstiques de Torelló.
L’equip de govern socialista, però, va decidir escollir a dit l’autor (no calia, l’Eduard és prou bo per no haver-lo d’escollir a dit) i van restringir la participació a l’Agrupació Sardanista i a l’Associació de Veïns.
Però hi havia un problema, el valor del projecte del monument superava el màxim per no fer-ho per concurs. La solució va ser dividir el projecte, el projecte artístic per una banda, i el projecte constructiu per un altre. El primer es va fer a dit, el segon a concurs.
Una ombra per una plaça, amb el seu monument, tot un barri i tot un món local cultural que no s’ho mereixen.
[@more@]
dsfd