Em canvio de casa blocaire…

Em canvio a una nova casa que espero que no tingui tants problemes de continuïtat. Espero retrobar-vos en aquesta adreça

http://casalsprat.blogspot.com 

Aquest bloc el deixaré tal com està, així que podeu tornar per llegir els articles que hi deixo… em sap greu abandonar el .CAT

 

[@more@]



1 comentari

La Renda Bàsica

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica.Què és la RB, però? La RB és “és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica.L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comunisme o el liberalisme.Per la meva opinió, la RB és la última reforma de l’esquerra reformista, més enllà hi ha l’esquerra revolucionària. El principi d’aquesta opció, però, no es situa en l’ igualitarisme social de tall marxista sinó en els valors republicans de llibertat i igualtat.La RB ens situa a un lloc de sortida per damunt de la pobresa i ens dona més llibertat sobre la nostra vida, l’exercici social de la nostra vida.Des del meu descobriment de la RB i des de l ’inici de la meva tasca proselitista, m’he trobat raons més o menys sòlides en la seva formulació per està en contra d’aquesta mesura.La més suada és la que si tothom té una renda que li permet viure ningú no treballaria. En el llibre de Daniel Raventós “El derecho a la existencia” al sector que s’aprofita dels subsidis per viure sense treballar d’una forma lúdica els anomena “surfers”. Aquests, però són una minoria i ja existeixen ara. Com diu el sempre clarivident Lluís Pérez Lozano, les nombroses hores extres o “l'acompliment d'activitats remunerades per part de persones jubilades anticipadament” són un signe que els assalariats no sols treballen per la subsistència. Hi ha raons socials i culturals, a més de les econòmiques que mouen l’espai laboral.On segurament afectaria la RB és en els sectors dels treballs remunerats desagradables o mal pagats, fet que el mercat de treball forçaria que es regulés a l’alça a l’haver més demanda que oferta de treballadors.Ara mateix he fet servir l’expressió “treball remunerat”, això no és gratuït, ja que hi ha treballs que no són remunerats, com ara les tasques domèstiques, alguns treballs artístics i culturals i d’altres de socials. Qui pot negar la importància d’aquest treball en la nostra societat?Després ens trobem els prejudicis, sobretot de certa esquerra que sempre veu els subsidis (els texs socials! Normalment) lligats a les rendes (més baixes). El republicanisme tracta tots els ciutadans per igual, la renda bàsica de base republicana ha de ser universal o no serà, però el factor redistributiu de riquesa hi serà igualment, i aquesta es farà a través de la declaració de la renda.La renda bàsica és una reforma que cap esquerra reformista ni liberal també reformista pot rebutjar, sols les forces conservadores de dreta i esquerra i les revolucionàries d’esquerra hi poden dir no. El PSOE ho ha rebutjat al Congrés de diputats espanyol, esquerra conservadora o revolucionària?[@more@]



Comentaris tancats a La Renda Bàsica

La Renda Bàsica: la última gran reforma

La renda bàsica (RB) ha arribat al Congrés de diputats espanyol a proposta d’ERC i IU. Fa temps la meva bona amiga Susanna em va introduir en el fins llavors desconegut món de la renda bàsica, fent-me arribar bibliografia vària i induint-me, com bona amiga que és, a assistir al I Simposi de la Renda Bàsica.

Què és la RB, però? La RB és “és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui”, segons la Xarxa per la Renda Bàsica.

L’esquerra o és revolucionària o és reformista, més enllà del socialisme, el comunisme o el liberalisme.Per la meva opinió, la RB és la última reforma de l’esquerra reformista, més enllà hi ha l’esquerra revolucionària. El principi d’aquesta opció, però, no es situa en l’ igualitarisme social de tall marxista sinó en els valors republicans de llibertat i igualtat.

La RB ens situa a un lloc de sortida per damunt de la pobresa i ens dona més llibertat sobre la nostra vida, l’exercici social de la nostra vida.

Des del meu descobriment de la RB i des de l ’inici de la meva tasca proselitista, m’he trobat raons més o menys sòlides en la seva formulació per està en contra d’aquesta mesura.

La més suada és la que si tothom té una renda que li permet viure ningú no treballaria. En el llibre de Daniel Raventós “El derecho a la existencia” al sector que s’aprofita dels subsidis per viure sense treballar d’una forma lúdica els anomena “surfers”. Aquests, però són una minoria i ja existeixen ara. Com diu el sempre clarivident Lluís Pérez Lozano, les nombroses hores extres o l'acompliment d'activitats remunerades per part de persones jubilades anticipadament són un signe que els assalariats no sols treballen per la subsistència. Hi ha raons socials i culturals, a més de les econòmiques que mouen l’espai laboral.

On segurament afectaria la RB és en els sectors dels treballs remunerats desagradables o mal pagats, fet que el mercat de treball forçaria que es regulés a l’alça a l’haver més demanda que oferta de treballadors.

Ara mateix he fet servir l’expressió “treball remunerat”, això no és gratuït, ja que hi ha treballs que no són remunerats, com ara les tasques domèstiques, alguns treballs artístics i culturals i d’altres de socials. Qui pot negar la importància d’aquest treball en la nostra societat?

Després ens trobem els prejudicis, sobretot de certa esquerra que sempre veu els subsidis (els texs socials! Normalment) lligats a les rendes (més baixes). El republicanisme tracta tots els ciutadans per igual, la renda bàsica de base republicana ha de ser universal o no serà, però el factor redistributiu de riquesa hi serà igualment, i aquesta es farà a través de la declaració de la renda.

La renda bàsica és una reforma que cap esquerra reformista ni liberal també reformista pot rebutjar, sols les forces conservadores de dreta i esquerra i les revolucionàries d’esquerra hi poden dir no. El PSOE ho ha rebutjat al Congrés de diputats espanyol, esquerra conservadora o revolucionària?

Preguntes sobre la Renda Bàsica, cliqueu aquí

En Josep Martín Tello de la CGT se'n fa creus del poc ressò mediàtic del debat de la proposta al Congrés, podeu llegir-ho al seu bloc

[@more@]



6s comentaris

CiU: sobiranisme o sociovergencia / ERC: esquerra nacional o partit sobiranista únic

 En un apunt del bloc del Raül, podem llegir una comparació (maleïda!) entre la política basca i la catalana, arran de l'anunci del Lehendakari Ibarretxe de fer una consulta als bascos sobre (no de) l'autoderminació del poble basc comprès a la comunitat foral basca.
En Raül es pregunta si "Existeix una dreta independentista capaç de pactar un full de ruta semblant al basc?". Si la possible dreta independentista és CDC o UDC no crec que sigui el cas.
CiU té una tendència des del pacte Mas-ZP a l'establishment polític, al manteniment d'un oasi català putrefacte, en un país col·lapsat.
No és un secret que el pacte d'Entesa es va fer en temps record, en un acte de sobirania (qui ho haurà de dir…) del PSC de Montilla i en una aposta d'ERC per un govern d'esquerres en l'estratègia marcada de construïr una esquerra catalana hegemònica sobiranista. Aquesta premura a l'hora de pactar es va fer davant les ànsies de CiU de consumar el pacte amb el PSOE que havia de fer a Mas president d'un govern sociovergent.
I què vol dir la sociovergència? Vol dir desideologització de la política, o l'hoxímoron despolititzar la política. Congelar els programes polítics i gestionar el dia dia sense contingut, sense projecte de societat ni de nació.
La sociovergència congela el nacionalisme de CiU i la socialdemocràcia del PSC, però també el liberalisme i la democràciacristiana de CiU i l'autonomisme federalitzant del PSC. Congela les ideologies. No és un pacte nacional, és un pacte congelant.
Un dia es consumarà la sociovergència a nivell nacional, en alguns llocs on ERC es fa forta la reacció poruga i conservadora de CiU i PSC és la sociovergència, en d'altres llocs es veu a venir.
Davant aquesta hipòtesis ERC què ha de fer? ha de mantenir l'estratègia de construir l'esquerra nacional sobiranista? Si a l'altra banda no hi ha una dreta nacional sobiranista no aconseguirem res. El sociovergentisme de CiU aboca ERC a intentar l'assalt integral al nacionalisme, a intentar devorar CiU per ser un partit hegemònic nacional sobiranista.
ERC s'haurà de plantejar i replantejar la seva estratègia davant l'escenari que resti després de la decisió de CiU: sociovergentisme o sobiranisme.
ERC té la funció nacional de ser el braç polític del sobiranisme català, haurà de veure si serà més efectiva essent el partit hegemònic sobiranista o bé l'esquerra nacional sobiranista. Depèn de CDC i d'UDC.

[@more@]

3s comentaris

El Consell Comarcal: ens d’autoservei del govern o de servei als municipis?

Podeu llegir el post sobre el darrer Ple del Consell Comarcal, arran de la meva intervenció en el mateix al torn de precs i preguntes, al meu bloc d'Esquerra.

El Consell Comarcal: ens d'autoservei del govern o de servei als municipis?

[@more@]

2s comentaris

El Consell Comarcal: ens d’autoservei del govern o de servei als municipis?

Podeu llegir el post sobre el darrer Ple del Consell Comarcal, arran de la meva intervenció en el mateix al torn de precs i preguntes.

El Consell Comarcal: ens d'autoservei del govern o de servei als municipis?

[@more@]

Comentaris tancats a El Consell Comarcal: ens d’autoservei del govern o de servei als municipis?

L’auca d’en Jordi Casals i Prat en una setmana (i amb rodolí al final)

Aquesta setmana ha estat molt dura… plena d’activitat política fins a l’extenuació, a més jugant tots els papers de la meva auca.

Divendres passat vam celebrar assemblea local d’Esquerra Torelló, on en Jaume Martí (bloc) va fer l’informe de Presidència i jo vaig fer una valoració dels resultats electorals de les municipals. Tot seguit vam parlar de la Conferència Nacional i vam aprovar una esmena que fa referència a la renovació de la cultura popular com a eix de cohesió social. Per acabar la nit: el sopar d’inici de curs polític d’Esquerra a Torelló, amb militants i simpatitzants.

El dissabte: jornada de portes obertes al CEIP Marta Mata i inauguració del teatre auditori de Calldetenes, amb entrega de premis literaris inclosos, tot presidit pel conseller de Cultura i el president d’Òmnium.

Diumenge: va tocar teatre patriòtic.

Dilluns era la Mercè, festa a la feina, Ple municipal a Torelló (amb la moguda de les 3 mocions tombades).

Dimarts va tocar tancada de tot el dia a la Secretaria de Joventut amb caps d’Àrea de la secretaria i de la futur Agència Catalana de Joventut.

Dimecres: Consell de direcció de la Secretaria de Joventut, reunió del grup d’Esquerra al Consell Comarcal i reunió a Gestiomat per parlar del futur de Fira Natura.

Dijous va tocar dia total amb la meva participació a la taula institucional a les jornades del 10è aniversari d’Energy Control, entitat referent en la reducció de riscos en el consum de drogues; reunió al grup pilot de la Xarxa de borses de lloguer i mediació, representant la Xarxa Nacional de Borses Joves d’Habitatge (i com van sortir en la conversa les ajudes de la ministra Chacón!) i Ple del Consell Comarcal, ple de defensa del PEIN de les Guilleries i de denúncia de l’autoservei sociovergent després de “col·locar” als polítics Paré i Munmany en llocs tècnics del futur servei comarcal d’habitatge públic. Per acabar el dia mini tertúlia amb Joan Ballana (bloc), que m'explicava que encara ningú li ha comunicat que té un expedient obert al PSC, i una altra amb Josep Maria Freixanet (bloc) per anar tot seguit a la reunió del grup municipal d’Esquerra per valora el Ple de les 3 mocions.

Demà dissabte em toca jornada de portes obertes de la policia local, en el marc del seu 150è aniversari i espero que el diumenge toqui relax… Amb el dilluns que ve, tancaré tots els meus camps d’actuació amb executiva comarcal d’Esquerra.

Aquesta ha estat l’auca d’en Jordi Casals i Prat, comprimida en una setmana i sense dormir com déu mana.

… uf!

[@more@]

3s comentaris

El què uneix PSC, CiU i ICV a Torelló

El Ple de setembre ha estat mogut, sobretot arran de les tres mocions presentades per Esquerra-AM Torelló.

Les mocions eren de caràcter local, tocant temes com ara els estatuts de Ràdio Ona (moció), els espais annexos del Teatre Cirvianum (moció) i el model de l’Arxiu de Torelló (moció).

Ha estat curiós veure com han reaccionat la totalitat de al resta de grups, fixant-se més amb qui proposava les mocions que no les mocions en sí mateixes… una vertadera llàstima, veure que tothom vol uns estatuts de la ràdio nous, que tothom vol un arxiu obert a la ciutadania, que tothom vol un reglament pels espais annexos del Cirvianum, encara que ICV i PSC han dit que era un tema de poca volada com per portar-ho al Ple…, ja em diran com es fa si un servidor, així com ICV, es passa quatre anys demanant-ho i no es fa? Ara es farà, curiosament la regidora ha informat que va ser la seva primera prioritat al prendre càrrec com a regidora de Cultura… la màxima prioritat de la regidora Cultura és un tema de poca volada… vés quina cosa!

Ara bé, la perla ha estat la denúncia del portaveu convergent, Lluís Bassas, que ha acusat a Esquerra de polititzar les coses… si no es fa política en un ajuntament on se’n farà? O és que només té dret de fer política l’equip de govern?

El que més m’ha preocupat  ha estat la deslegitimació del Ple Municipal per tractar temes, per aprovar acords que afectin al president dels patronats, l’alcalde, que és president d’aquests perquè el Ple municipal ho ha decidit així, perquè els alcaldes els elegeix el Ple. O és que es pensen que estem en un règim presidencialista-alcaldista?

Podeu llegir la notícia relacionada amb aquestes mocions clicant aquí i la resta de les intervencions d’Esquerra a la web d’Esquerra Torelló: www.esquerra.cat/torello.

També podeu llegir l'article que ens van publicar al Setmanari Torelló Alguna cosa es comença a moure a l'Ajuntament.

[@more@]

2s comentaris

“Llibertat o mort!”. Cap de setmana de cultura nacional.

Aquest cap de setmana ha estat de cultura i de país.
El dissabte vaig ser a la inauguració del nou auditori teatre de Calldetenes, població governada per Esquerra amb Jaume Mas com alcalde. L'acte es va fer en el marc del lliurement dels Premis literaris de Calldetenes (un dels guanyadors va ser un alumne del CEIP Vall del Ges, per cert) i va reunir a forces cares conegudes de la cultura, els mitjans de comunicació i la política comarcal i va ser presidit, acompanyant el batlle, pel president d'Omnium, Jordi Porta, i pel conseller de Cultura Joan Manuel Tresserres.
El parlament d'aquests dos prohoms nacionals, peces claus en la lluita nacional en el camp cultural, un des de la societat civil i l'altre des de les institucions. Em quedo amb dos plantejaments exposats per aquests homenots: "els partits han d'aconseguir que sigui possible celebrar un referèndum per l'autodeterminació i la societat civil organitzada fer que sigui possible guanyar-lo" (Jordi Porta); "la llengua és el on hi ha dipositada l'experiència nacional de Catalunya" (Joan Manuel Tresserres).
Porta i Tresserres, Tresserres i Porta, dos pilars nacional en l'àmbit cultural.
La inauguració va acabar amb un concert amb peces per clarinets.
Podeu trobar imatges de la inauguració a osona.com.
El diumenge ha estat centrat en l'obra de teatre escrita i dirigida per Albert Jofre, titulada "General", amb un lema intrínsec i omnipresent en tota l'obra "Llibertat o mort!".
L'obra de teatre recorda en un taulell d'escacs on juguen una partida el rei de França i la reina d'Anglaterra, el pacte dels vigatans, la Guerra de Successió i els seus protagonistes, amb un suport audiovisual molt interessant i que serveix per situar-se en el període històric. El personatge central, en una obra, coral és el general Moragues, una d'aquelles figures que si Hollywood l'explotés seria un Bravehard català. 
A destacar l'escena on es troben cara a cara el General Villarroel i el Duc de Berwick, mentre els vigatans amb Moragues al capdavant aguanten el penó de Santa Eulàlia que esdevé el leit motive de l'obra: "Llibertat o mort".
Cultura, Llengua, Memòria i Llibertat o mort!
(foto extreta de www.osona.com)

[@more@]

1 comentari

2014: preguntes cercant respostes

Avui a El 9 Nou surt una enquesta als alcaldes osonencs i del Ripollès per saber què en pensen de la idea d’exercir el dret a l’autodeterminació el 2014, idea expressada per Carod-Rovira que ha posat la qüestió nacional en el centre del debat polític de les últimes setmanes i que ha posat nerviós a més de un i de dos, sobretot a La Vanguardia, avantguarda de la sociovergència.

És curiós veure que els convergents (i els d’Unió) majoritàriament tendeixen en dues línies, la primera tira per l’anàlisi partidista i de confrontació amb ERC; la segona en dir que és massa lluny el 2014 i que s’ha de fer ara. La primera opció marca el mal que pateix Catalunya, som incapaços de concebre els temes nacionals lluny dels interessos particulars de partit. Actuacions blasmables nacionalment com el pacte Mas-ZP i les paraules, espero que en calent, de Ridao dient que no es pot pactar amb CiU, encara que sigui sobiranista, perquè és “un partit de classe” que va favor de la burgesia (estic d'acord amb en Lluís Pérez) entren en aquesta concepció.

També m’agradaria destacar l’opinió que ha donat el meu alcalde, el socialista Miquel Franch, que podeu llegir al meu bloc d’Esquerra.

L’opció 2014, que no és nova (l’Enric Xicoy va ser el primer de parlar-me’n), necessita una maduració, el debat de la qual marcarà la Conferència Nacional d’Esquerra de l’octubre, on totes les famílies i diran la seva.

La qüestió és com materialitzar un procés sobiranista i aplicar el dret a decidir. S’ha d’assegurar el resultat i de la consulta n’ha de sortir un sí rotund, com diu l’alcalde vigatà Vila d’Abadal d’Unió? O el mer fet d’exercir el dret a decidir ja és una victòria sobiranista?

El referèndum es el punt de sortida? O bé és l’últim pas? O potser és l’espai central? Quin paper hi té la societat civil organitzada? I els partits? I el govern? Serà possible quan el partit independentista sigui hegemònic o bé quan el sobiranisme impregni tots els partits?

Preguntes que Catalunya haurà de respondre així com tots els seus agents socials i nacionals.

[@more@]

2s comentaris