Els cercles es van tancant. Cercles concèntrics, des de tots els vents. Tramuntana, llevant, migjorn i ponent. Fronts càlids i freds, però tots durs, tallants, que esquincen per dins i empalideixen el fora.
Amics que esdevenen cadàvers després de ser víctimes, víctimes amb V de Vendetta, de l’ego marsupial del més estirat dels blaus marins, cels o pastels. Blau en el fons de camisa venjativa: ego marsupial.
El decaïment dels ànims d’àlfils i cavalls, la renúncia dels peons i la traició de la reina que fuig amb les fortes torres. Tot decau, des del present cap al futur, ja no queda passat sinó en el somriure melangiós.
I la boca que no calla els límits intel.lectuals del cabdill que malda per ser avortat malgrat ho ignora. Però la providència, existent o no, ho posa en safata, el seu cap. Ningú l’agafa. A qui l’interessa? A ningú, perquè ara toca l’ega, femení de l’ego amb la vista marítima plena de taurons. Insaciable, maldestre. Però… taurons!
I el més tallant de tots 4, que bé de l’est ben oriental, però tampoc extrem que encara la llengua entenc. Desacompassament horari que confon i, a contrapeu, el peu entrebanca contra el terra flàxid, dubtós i infinit. Ones negres ha matat, blanc dèrmic a abandonat.
Els cercles concèntic estrenyen, des dels quatre vents. Però un cinquè vindrà per mal o per mal?
[@more@]
Office big love dvd .