3 sensacions del MMVV’07

Ha acabat el Mercat de Música Viva de Vic. Enguany he pogut ser-hi més, encara que no molt.
El MMVV, com el Festus de Torelló, per gaudir-ne, s'ha de tenir el seu temps per anar voltant i visitar els diferents espais i tastar la diversa tipologia de propostes.
Però per mi, poder veure que Guillamino i el seu espectacle catalano-xilè eXile inauguressin el MMVV és la gran satisfacció personal d'aquesta edició.
Guillamino (web), nom artístic de Pau Guillamet, és un dels valors emergents del panorama musical català. A la Sala d'Art Jove, un espai que tenim a la Secretaria de Joventut per donar suport a joves creadors, hem obert la música en les innauguracions de les exposicions. En una d'aquestes, els artistes que van actuar van ser uns tals Guillamino i Pedrals (bloc del poeta Pedrals), amb una proposta de hip-hop català, Endoll. Aquest espectacle també s'ha pogut veure al MMVV.
Poder veure com els artistes que passen per la Sala d'Art Jove, ja sigui els expositors o els artistes musicals que portem es van consolidant, és tot un orgull, una gran satisfacció. A vegades en política, els resultats a curt termini són difícils de veure.
També vull destacar l'ambició de l'EspaiCAT, un espai on hi actuen grups que creen en català, una manera d'equilibrar la manca d'autors en català en el MMVV. És curiós haver d'habilitar aquest espai al marge del MMVV. S'ha d'equilibrar l'interès dels professionals, perquè el MMVV en el fons és un mercat de creadors i diferents agents participants en aquest món, i l'interès popular, perquè sense la gent, el MMVV no seria més que un mercat de música, ni viva ni de Vic.
I per acabar, cal destacar la barraca de les JERC, com a espai de converses interessants sobre polítiques banyades amb cervesa fresca..Podeu llegir aquests apunts del Raül i el Ballana sobre el MMVV. I també, que se m'havia escapat aquest apunt de l'Ignasi Bosch, on explica el MMVV des d'una altra perspectiva… quines cabòries!

[@more@]



2s comentaris

Diada nacional a Torelló

L’11 de Setembre d’enguany, va tocar al grup municipal d’Esquerra de Torelló escollir el ponent o pregoner per l’acte institucional de la Diada Nacional a Torelló.

L’escollit fou el sindicalista nacional i blocaire Cesc Poch, del Vallès i lluçanès d’adopció. Poch és el secretari general d’UGT-SICO d’Osona i impulsor de Sindicalistes per la Sobirania, a més de conseller nacional d’Esquerra Republicana de Catalunya i gestor, entre d’altres del portal social.cat.

Cesc Poch, després de les ofrenes florals dels partits polítics de Torelló, va fer un discurs reivindicant les arrels populars del catalanisme, d’una forma directa i clara. Podeu llegir el manifest aquí.

Abans, la comissió unitària 11 de Setembre de la Vall del Ges, com gairebé cadascun dels darrers anys va fer la seva manifestació sota el lema “Som un Poble”, en referència als Països Catalans. El dia abans es van fer activitats infantils i un sopar popular a Sant Vicenç.

Josep Culí, portaveu de les JERC Vall del Ges i Voltreganès, santperenc i amb un futur més que prometedor va ser l’encarregat de fer el parlament de la comissió abans de l’ofrena floral. Aquest any el text escollit va ser la carta de comiat de Xirinachs. A la tarda hi van haver sardanes.

És d’admirar que Torelló tingui aquesta gran activitat per la Diada Nacional dels catalans i a més en la mateixa Diada, ja siguin impulsades per l’ajuntament o bé per la mateixa societat civil, com és el cas de la manifestació de la comissió.

Podeu veure imatges de la Diada a Torelló a aquesta galeria d’osona.com.

[@more@]



2s comentaris

De l’infantilisme nacional i la maduresa de Catalunya

Aquest 11 de Setembre es celebrarà en un ambient bastant mogut.

El sobiranisme  està injectant-se en el catalanisme, expandint-se amb força en la base d’aquest, en la societat. De moment, les elits es mantenen majoritàriament en l’autonomisme, en el federalisme o en el simple regionalisme ja caduc.

Aquesta dosi sacseja el país i desencaixa les peces anquilosades del staus quo del país, dels esperits sociovergents, conservadors de dreta i conservadors d’esquerra.

Les portades dels diaris d’esperit sociovergents ens han inundat de portades de la reformulació del catalanisme immobilista de Mas. El salt autodeterminista de Carod ha estat bastant amagant o escarnit.

Hi ha qui ha perdut els papers perquè la seva opció d’Acció Catalana i de negar el dret a la llibertat nacional catalana, proclamant l’occit portuguès en un futur espanyolíssim. Enric Juliana: un iberista amb urticària independentista (catalana).

En Joan Barril és un periodista de la bona vida, més quan l’esquerra mana. Açot irònic i mordaç de Pujol (llegiu “Un submarí a les tovalles”, sisplau!), ha escrit un article interessant, sobre el sobiranisme que viu la societat catalana.

Després de definir la Diada com una jornada de ràbia,  i que aquesta ràbia ara fa créixer el sobiranisme: “Espanya ens maltracta, independència!”. Al final, però, fa una afirmació que m’ha fet rumiar:L’ independentisme és la malaltia infantil d'una incapacitat: la de crear poders econòmics, culturals i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre Espanya i sobre el món”. Apa, fot-li!

Jo crec que l’ independentisme és la joventut d’una nació que vol esdevenir madura, emancipada, Catalunya madura serà lliure. L’ independentisme és qui busca ser lliure i crear poders econòmics, cultural i associatius potents que irradiïn la seva influència sobre el món, inclosa Espanya, en tant que part del món (i molt propera). El que és infantil és voler fer tot això vivint a casa el papà Estat Espanyol, que a sobre ens maltracta. I el maltracta, senyor Barril, no és una dèria independentista, és l’acció de les estructures estatals del Regne d’Espanya, des de l’estatut a RENFE passant per l’espoli fiscal.

Si fos més agosarat li diria al senyor Barril que maduri i superi l’ infantilisme del federalisme. Però no li diré, perquè la infantesa és molt còmode.

PS: és de justícia esmentar també aquesta frase del Barril: Demà serà el dia de la ràbia i se'ns dirà als ciutadans sense recursos que odiem tot allò que representa Espanya. Però no se'ns dirà que una bona part de la humiliació permanent ve de poders econòmics catalans que fa temps que han renunciat al seu paper de lideratge nacional”.

ACTES DE L'11 DE SETEMBRE A LA VALL DEL GES

Algunts apunts a la Xarxa per llegir en la Diada:

Josep Maria Freixanet: Decidir és democràcia, decidir és llibertat

Enric Xicoy: 2014 és la solució

Pere Aragnès: 2014, referèndum, som-hi?

Daniel Mallén: Projectes sobiranistes a CDC

[@more@]



1 comentari

Futbol (no) es (solo) futbol

Vaig sentir un tertulià de RAC-1 que deia que les seleccions catalanes haurien de “reposar” durant un temps, per no cremar-les. Que després dels grans partits amb Brasil o Argentina, cal anar a per totes si volem continuar il·lusionant a la gent, perquè després d’omplir el Camp Nou i jugar de tu a tu a Brasil, sols queda jugar oficialment.

Puc estar més o menys d’acord amb aquestes afirmacions, però aquest cop qui no ha volgut deixar reposar les seleccions ha estat la Real Federación Española de Futbol, dirigida per l’inefable Angel María Villar, ex-jugador de l’Athletic de Bilbao.

Diuen que els partits de costellada sols pot ser un a l’any i per Nadal, com a complement dels programes de Billar (que no Villar) del Canal 33 que fan per aquelles dates.

Això es va decidir en una votació on sols 3 vots van ser favorables a que Catalunya podés jugar amb els EE.UU. per l’octubre, el president de l’Eibar i el de la Federació d’Euskadi han dit que dos eren seus, el tercer no se sap i el representant de l’Espanyol no vol dir què va votar. Fa mala espina, quan no ho vol dir malgrat que el seu club ja s’ha posicionat a favor que es jugui. Joan Laporta, membre de la Real Federación no hi era, Joan Gaspart tampoc…

Jordi Roche, president de la Federació Catalana (qui s’havia dit que era proper als socialistes de Girona) ha plantat cara, el govern de la Generalitat ha dit que s’ha de jugar sí o sí, amb permís dels espanyols o sense i que el sector futbolístic català es mulli (clubs i potser jugadors). L’espanyol córrer a ensenyar la bandera catalana i s’apunta a les crítiques i els ànims a jugar el partit. Laporta també a contrapeu i criticant que el govern no és proactiu i que s’escuda amb els clubs, el Govern anuncia que el mai prou ben valorat Doñate ja està plantejant com encarar el conflicte des dels termes jurídics i legals…

Tothom està emprenyat, però sembla, que per fi tothom camina cap al mateix camí, plantar cara als espanyols de la pilota, els de la roja. Bé, tothom no, els professionals, a excepció de l’Oleguer, res de res.

El caos còsmic post pujolista ha arribat al futbol també?.

Per cert, m’han enviat això: La Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, ha iniciat una campanya d'enviament de correus electrònics al president de la Federación Española, en els quals se li manifesta el rebuig a la decisió presa de no permetre la disputa del partit entre les seleccions de Catalunya i EE.UU., el proper 14 d'octubre.Pots participar en la campanya, clicant el següent enllaç:http://www.seleccions.cat/protesta/protesta.asp

[@more@]

1 comentari

Estiu de sobiranistes: el caos còsmic postpujolista

Gairebé cadascun dels darrers anys he escrit un article anomenat Estiu de sobiranistes a El 9 Nou. Com que he anat de vacances, tal com s'ha adonat el cromista d'El 9 Nou (tal com recull el company de viatge blocaire, Raül), al paradís de les noves sobiranies, a vegades en forma d'infern bèl·lic, els Balcans, algú podria pensar que agafo el repte del Josep Maria Diéguez i em poso a fer un altre article de viatge per terres de sobiranies joves com són els Balcans. Doncs no és la meva intenció, amb la feinada que m'ha costat trobar moments, a vegades nocturns, per escriure el bloc del viatge ara no em veig amb cor…

Parlaré del sobiranisme de casa nostra.

Podeu llegir l'article publicat a El 9 Nou al meu bloc d'Esquerra, clicant aquí.

[@more@]

Comentaris tancats a Estiu de sobiranistes: el caos còsmic postpujolista

“Lo que faltava, una mora catalanista”. Alto, la Guardia Civil!

Increïble però cert, Saïda Saddouki ha hagut de posar una denúncia per tracte vexatoris per motius lingüístics per part de la Guardia Civil a Palma de Mallorca. A vegades la realitat és molt dura…

Podeu llegir la denúncia on es narra tots els fets del succeït que podeu trobar en aquest enllaç del diari AVUI. Cliqueu aquí

 

[@more@]

Comentaris tancats a “Lo que faltava, una mora catalanista”. Alto, la Guardia Civil!

Afer Politkovskaia: Llibertat Vs Autoritarisme

Anna Politkovskaia era una periodista que la lleialtat a la seva professió la va portar a ser assassinada, malgrat les amenaces, mai va callar els abusos russos i sobretot dels txetxens pro-russos a Txetxènia
El periodisme és una eina imprescindible per la democràcia, un eina per crear opinió pública, enfront del monopoli de l'opinió dels estats autoritaris. No és d'estranyar que els periodistes siguin sovint notícia per la seva mort a causa de la seva involucració en conflictes armats o en situacions compromeses per governants poc democràtics, com la Ucraïna pre-Iukashenko, per la Bielorússia de Lukashenko o per la Rússia del Putin més omnipresent asfixiant.
El periodisme però, demana independència (o la major possible) i responsabilitat cívica, les seves amenaces són la desídia de la mecànica quotidiana, el control per part de lobbies, la manipulació de la realitat i un hipercriticisme histèric.
Si falla el periodisme, falla la democràcia. No és gratuït que Anglaterra i Holanda, països liberals ja des del segle XVII, siguin degans en la premsa escrita.
És per això que m'alegro que la fiscalia general de Rússia, dirigida per Yuri Txaika, impecable amb els oligarques russos, hagi actuat i ja hagi fet detenir a deu persones per l'assassinat de la Polikovskaia. Entre aquests hi ha membres en actiu i retirats de la policia i del FSB, antiga KGB.
Txaika, ha actuat contra un dels pilars d'un estat autoritari, els cossos de seguretat, per aclarir l'assassinat d'un dels pilars de la democràcia, una periodista, en aquest cas assassinada.
.
Anna Politkovskaia a VilawebTV, clica aquí

[@more@]

Comentaris tancats a Afer Politkovskaia: Llibertat Vs Autoritarisme

Afer Politkovskaia: Llibertat Vs Autoritarisme

Anna Politkovskaia era una periodista que la lleialtat a la seva professió la va portar a ser assassinada, malgrat les amenaces, mai va callar els abusos russos i sobretot dels txetxens pro-russos a Txetxènia
El periodisme és una eina imprescindible per la democràcia, un eina per crear opinió pública, enfront del monopoli de l'opinió dels estats autoritaris. No és d'estranyar que els periodistes siguin sovint notícia per la seva mort a causa de la seva involucració en conflictes armats o en situacions compromeses per governants poc democràtics, com la Ucraïna pre-Iukashenko, per la Bielorússia de Lukashenko o per la Rússia del Putin més omnipresent.
El periodisme però, demana independència (o la major possible) i responsabilitat cívica, les seves amenaces són la desídia de la mecànica quotidiana, el control per part de lobbies, la manipulació de la realitat i un hipercriticisme histèric.
Si falla el periodisme, falla la democràcia. No és gratuït que Anglaterra i Holanda, països liberals ja des del segle XVII, siguin degans en la premsa escrita.
És per això que m'alegro que la fiscalia general de Rússia, dirigida per Yuri Txaika, impecable amb els oligarques russos, hagi actuat i ja hagi fet detenir a deu persones per l'assassinat de la Polikovskaia. Entre aquests hi ha membres en actiu i retirats de la policia i del FSB, antiga KGB.
Txaika, ha actuat contra un dels pilars d'un estat autoritari, els cossos de seguretat, per aclarir l'assassinat d'un dels pilars de la democràcia, una periodista, en aquest cas assassinada.

[@more@]

Comentaris tancats a Afer Politkovskaia: Llibertat Vs Autoritarisme

Retornat dels Balcans

Jo a DubrovnikDesprés de més de deu dies en la frontera mestissa entre Occident i Orient, ja hem tornat.
De moment vaig digerint les experiències viscudes, dels paisatges observats, les mirades entrecreuades, de la fonètica serbocroata i albanesa, tant diferent i tant propera físicament.
De les cames llarguíssimes de les montenegrines (no de les sèrbies, ni les bosníaques, ni les albaneses ni les croates), del menjar senzill, de batalla, però bo, molt bo. Dos grans plaers…
I les quilometrades, fins a sumar 2000 Km! fetes en relleus en furgoneta llogada, enorme i massa ampla per les carreteres balcàniques i pels conductors temeraris que ens creuaven amb els nostres ulls tancats.
Nostru Senyor present en esglésies dipositàries de la Gran Sèrbia ortodoxa, en els minarets musulmans esquitxats arreu, en les esglésies i monestirs catòlics i en els ponts derruïts en nom de Déu. També hi ha signes divins del marxisme perdut.
Del estat d'ànims nacionals, l'orgull estirat de Montenegro, l'orgull decadent de Sèrbia, la mirada monetària dels croates de Dubrovnik, l'absència escardada per metralla dels bosnians de la creu o de la mitja lluna, de l'eufòria i esponeitat dels albanokosovars i del caos polsegós i torrat de l'ambient de la mare pàtria albanesa.
Dels peatges pagats a policies corruptes, escorrialles monetàries que enriqueixen al pobre. Camins tramposos al benestar.
Dels boscos espessos i les aigües maragdes.
Del mar compartit, Mediterrani i salat, però allà amb absència de platges de sorra, però amb les muntanyes banyant-se, tal la Costa Brava, però amb llengua no romana. En l'horitzó d'aquest mar compartit he trobat respostes.
Enriquit per les sensacions plurals, també per la companyia continua plural.
Llàstima haver recorregut tant en tant poc temps, m'ha faltat injectar-me en la dermis balcànica, saber més, malgrat no entendre res.
He vist diferents pobles, nacions, persones, amb ferides de guerra, algunes massa fondes. He respirat l'eufòria i la llibertat dels vencedors, la frustració dels perdedors, el silenci de les víctimes i l'orgull dels sobirans. Hi ha hagut moments que he tingut sana enveja, d'aquest orgull de la llibertat, sense por al silenci de la víctima ni a la frustració dels vençuts, perquè sé que guanyarem.
He agafat aire íntim i oxigen nacional. Forces recuperades.
.

[@more@]

1 comentari

De vacances a can Tito

Estic de vacances als Balcans, em trobareu a:

http://enjordialsbalcans.blogspot.com

 

[@more@]

1 comentari