Aterrarem a Sarajevo, prèvia escala a Itàlia, llogarem un cotxe i ens dirigirem a Montenegro, amb totes les aturades que facin falta.
La il.lusió és poder entrar a Sèrbia, Albània, Kosovo i tornar per Croàcia, que sumats a Bòsnia i Montenegro són els països que ens hem marcat com a objectiu. Tenim prop de 10 dies per intentar-ho.
En Juli m'ha recomanat aquest viatge, és un enamorat dels Balcans i de la costa de Dalmàcia en particular.
A mi, em pica la curiositat del meu fetitxisme no tant nacionalista sinó comunista. Iugoslàvia era el paradís dels socialisme autogestionari (que atreia fins i tot a Unió!!!) i Albània era la república comunista més aïllada d'Europa, erigida com l'únic estat ateu del món.
Però també tinc molt d'interès en veure una realitat multiètnica, malgrat les guerres interètniques dels 90. L'Europa de l'est no té res a veure en la concepció nacional-ètnica de l'occidental, allà es pot observar una cosmovisió territorial ètnica que esquitxa de taques multicolors (un color per cada ètnia) un mapa regional.
No negaré que l'empatia nacional també em fa rau-rau a l'estómac i vull veure com els hi va a les noves nacions europees post-iugoslaves, algunes de les quals van sufrir en excés la llibertat que qualsevol nació hauria de tenir dret a excercir.
Terra de partizans, de comunistes, de musulmans, de catòlics i ortodòxes, del ciríclic i l'abecedari llatí, de l'Imperi Austríac i de l'Otomà, de la frontera entre occident i orient, de la llibertat de les nacions i de la mort per aquesta.
Bé, intentarem explicar coses via bloc, en Raül i en Joan així ho pretenen. Ja veurem com van de cibercafès per allà.
Com que aquest cap de setmana tenia el mono viatger m'he dedicat a posar en ordre el que vaig escriure des de Kobe en el meu viatge japonès del 2005. En un principi ho vaig penjar a RelatsenCatalà.cat (on he penjat un relat albanès)
Aquí teniu l'enllaç del bloc d'aquest viatge a Japó: http://enjordiakobe.blogspot.com
Salut i bones vacances!
[@more@]
Ja fa dies el 
El primer és el primer, i pel PSOE, el primer és guanyar les eleccions espanyoles. 
Ahir, abans de marxar cap a la feina a Barcelona, em vaig entretenir a llegir un article de El 9Nou que sabia que sortiria, on en 
La 
Ja és estiu i ja estem enmig de la Festa Major de Torelló, malgrat que ahir, ja fetes algunes activitats com el Deixeble d’Acer i el concurs de tocar la guitarra sense guitarra (gran Gerva!) van presentar el programa per part de la regidora de Cultura, Flora Vilalta.
Després d'anar a Lisboa, va i em trobo a l'il·lustre Saramago, premi nobel portuguès, dient que Portugal no té més remei que acabant integrant-se a Espanya. Bufa!
