Ja fa mesos de la cremada nacional de cotxes francesos, encara se’n cremen, però ja no és notícia, ja no és una acció de la massa, actes vandàlics, n’hi tornen a dir. M’agradaria parlar-ne en fred, amb una mica de distància en el temps.
La República francesa és un estat que basa la seva identitat en la grandieur, en la superioritat moral que s’autoatorguen i que molts els hi atorguen. Els romàntics, de política i passió amorosa, es deixen embadalir per la França del París lluminós. La cultura, la gastronomia, l’estat del benestar, la revolució, el cosmopolitisme, el maig el 68,… sempre ens quedarà París!
Tòpics i més tòpics. França és una nació decadent i en descomposició nacional i social, i no parlo que les nacions culturals (més històriques que reals) que van ser camp de pastura de les primeres expansions franceses, com Borgonya, Occitània, la Catalunya Nord, les terres basques, Bretanya, Alsàcia o Còrsega (segur que me’n deixo més) tinguin una revifalla nacional que posin en escac la integritat estatal. La descomposició nacional ve des de la idiosincràsia republicana francesa, el mite del cosmopolitisme s’ha trencat veient com la França actual està segregada, entre els centres urbans i els suburbis, els centres blancs (o de foscos emblanquits) i els suburbis bàrbars de pells torrades, negres o grogues.
La gran nació francesa ha importat la cosmovisió imperialista al seu interior, el seu racisme imperial, l’ha portat a les seves ciutats, però les colònies, si es revolten, ja no ho fan a la selva del Camerun ni al desert d’Algèria o a la jungla de Indoxina, ara ho fan als Bailieues de París o Lió.
I la gran cultura universal dels francesos? És una cultura que sobreviu a base d’un blindatge fronterer que sobreprotegeix la cultura autòctona, cas únic en el món. Ho podem considerar un bon model? Si tothom es blindés com els francesos, quins intercanvis culturals hi haurien? Ser cosmopolita és ser francès a França? Ser cosmopolita i universal és parlar francès?
La realitat socioeconòmica francesa tampoc està a l’alçada de l’imperialisme psicològic francès. Mirant indicadors socioeconòmics, veiem que el creixement econòmic no és el d’un país dinàmic, l’atur és molt alt i l’estat carrega amb un cos funcionarial que s’ha convertit en una casta laboral plena de privilegis inamovibles.
La lumpenització dels suburbis francesos fa que aquesta violència tingui més de nihilista que de revolucionària.
Recordeu la famosa pel.lícula, del no menys famós Michael Moore, "Bowling for Columbine"? la seva tesis és que la raó de la violència als Estats Units és la por dels americans, la por fa prémer el gallet ràpid. A França, la por també és molt present, però a l’hexàgon no premen el gallet ràpid, sinó que voten Le Pen.
[@more@]
Uns joves independentistes encadenats a la Cope de Madrid han ocupat moltes portades de diaris. Una acció realment espectacular i mediàtica. També ha alimentat el debat etern dels catalans entre el seny i la rauxa, el nostre Ying i Yang particular. 