Després de tot plegat… LISBOA!

Després d'uns mesos incorporant-me a la Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, després de començar en la creació i l'organització de l'Agència Catalana de Joventut, després d'haver aconseguit llegir-me  Isabel y las aguas del diablo de Mircea Eliade (després d'haver-lo començat 3 cops!), després d'una pre-campanya i campanya electoral a nivell de Torelló i Osona, després crear el tercer espai a Torelló, després de negociar amb PSC i CiU de Torelló, després de començar el nou mandat amb un govern socialista en minoria i amb els tres regidors a l'oposició podent ser necessaris a l'hora de prendre acords si és que no hi ha sociovergència, després del Festus, després de la sociovergència al Consell Comarcal, després de la convenció de quadres d'Esquerra a Tarragona, després de 28 semanas después, ara toca LISBOA!!!!!!
Sí, me'n vaig una setmaneta a desconnectar i renovar energies..
De moment, us deixo els post més llegits d'aquest primer semestre del 2007.

[@more@]

Comentaris tancats a Després de tot plegat… LISBOA!

Sociovergència ausetana

La sociovergència ja ha arribat a Osona.
Interessos que es barregen entre les ànsies de poder de qui diu que abans que pactar amb CiU se'n va a la oposició, d'interessos de partit dels qui volen pau en l'adversari convuls.
Es barregen fets ocorreguts com ara el no pacte a Torelló (al final si que hi haurà pel mig el Consell Comarcal, Miquel?), l'entrada d'Esquerra al govern de Vic (que el Burgaya no ens hi volia!), el resultat de Manlleu (majoria absoluta d'ERC) i la situació de Roda de Ter (quin cinisme retreure això a ERC quan han estat els socialistes els qui també han pactat amb CiU després de mantenir converses paral.leles amb nosaltres i els convergents!).
Objectius acomplerts amb la sociovergència:
– a la fi Arisa president comarcal.
– a la fi CiU torna al Consell Comarcal
– Vila d'Abadal reforça el seu municipalisme presidint el Consell d'Alcaldes
– CiU dinamita el pacte d'esquerres
– PSC i CiU expulsen a ERC del Consell Comarcal
Podeu llegir:
La sociovergència ja és aquí. bloc de Jordi Casals (Bloc d'Esquerra)
Comarquinal. bloc de Joan Ballana

[@more@]

1 comentari

XIVè Premi Jove Empresari: MMguer, emprenedores de la Vall del Ges, finalistes

. 
Aquest dimarts l'Associació Independent de Joves de Catalunya (AIJEC) ha donat els premis als joves empresaris de l'any 2006. Ja fa més de deu anys que ho fan, concretament són era la 14a edició.
Els premis es van donar en una Llotja de Barcelona, on hi havia des de l'amo de Freixenet i Joan Rosell del Foment Nacional de Treball a petits empresaris socis de l'AIJEC. En la meva taula hi vaig poder escoltar projectes empresarials molt interessants per imaginatius. El premi (personal, no l'oficial) se'l va emportar una emprenedora que té un servei d'administratius a distància. És a dir, tu empresari contractes una secretària (o secretari) a distància que et fa informes i et porta l'agenda. Va repartir moltes targetes.
Per cert, no hi era com a empresari, vaig formar part del jurat en representació de la Secretaria de Joventut.
A la taula vam parlar del risc dels joves emprenedors, del per què els joves diuen a les enquestes que prefereixen ser funcionaris que cap altra cosa, de la meritocràcia, entre d'altres coses.
Però el gran què van ser els premis, un pel jove empresari de l'any, on es valorava la tasca d'un jove empresari (és clar), que engloba dels 16 als 40 anys. Va guanyar David Pellicer, de l'empresa ETNIA BARCELONA. Aquesta empresa és del sector òptic i es dedica al disseny de muntures d'ulleres.
En el premi al millor projecte empresarial d'un jove empresari va guanyar  Josep Rubau, de l'empresa TRAMONTANA, empresa dedicada al món de l'automoció i es dedica a la fabricació de vehicles a motor de manera artesanal, amb un nivell tecnològic elevadíssim, exclusius en el seu sector, amb un públic potencial d'alt nivell adquisitiu, amant dels automòbils o col·leccionistes de sèries limitades.
Però per a mi, el rellevant va ser que hi havia una iniciativa empresarial finalista de la Vall del Ges: MMguer, empresa de Marta Verdaguer i Marta Presseguer, que es dedica a fer vestits de núvia únics i personalitzats.
Malgrat no guanyar, cal felicitar les Martes per haver arribat a ser finalistes.
(A la foto, les dues finalistes són les de l'esquerra, acompanyades per la consellera Serna, el president de l'AIJEC i el secretari de Joventut Eugeni Villalbí. Jo, a darrera la càmera).

[@more@]

Comentaris tancats a XIVè Premi Jove Empresari: MMguer, emprenedores de la Vall del Ges, finalistes

Joan Puigcercós: Una majoria social per la sobirania

El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya i conseller de Governació, Joan Puigcercós, va fer una conferència on va voler plasmar el full de ruta del sobiranisme català cap a la independència.

He fet un escrit al meu bloc d'Esquerra: Per una majoria social per la sobirania

També podeu llegir l'apunt de Saül Gordillo i us podeu baixar la conferència a la web d'Esquerra.

[@more@]

2 comentaris

Participació i joves: un dret cívic i democràtic

Aquesta setmana hem presentat l’estudi “Joves, política i participació”, elaborat per l’IGOP i impulsat des de l’Observatori Català de la Joventut i pel programa de Foment de la Participació de la Secretaria de Joventut. Podeu veure alguns apunts de l’estudi aquí.

Les polítiques de joventut han d’aconseguir l’èxit dels joves com a ciutadans, basats en l’èxit educatiu, l’èxit laboral i l’èxit social. Un èxit cívic que ha de portar els joves a l’accés a la plena ciutadania en una societat cohesionada. Dos principis irrenunciables per nosaltres: ciutadania i cohesió social.

Així doncs, les polítiques d’emancipació han de permetre bona part d’aquest èxit del jove en el marc del seu entorn. Polítiques de formació, de treball, de salut, de creació artística i d’accés a la cultura, d’accés a la mobilitat, d’habitatge són pilars bàsics per treballar per crear uns fonaments sòlids per aquest accés a la plena ciutadania dels joves.

Al costat d’aquestes polítiques d’emancipació juvenil, trobem les polítiques de participació que han d’incidir en l’exercici dels joves a relacionar-se amb el seu entorn d’una forma activa. Això ha de permetre al jove ser protagonista en la societat on es desenvolupa com a ciutadà, des d’una perspectiva pública i de col·lectiu, en tant que membre de la societat i com a membre del col·lectiu jove. Dues dimensions que té dret a ser-ne agent actiu i no passiu.

Participació és la capacitat dels joves d’incidir en els procés de la presa de decisions de tot allò que els afecta globalment com a ciutadans, exercir el dret a participar en la decisió en el desenvolupament personal i col·lectiu. Una dimensió de construcció i realització personal i una altra dimensió pública, solidària i de comunitat, en els diferents àmbits col·lectius on es desenvolupi la seva vida.

La Secretaria de Joventut té el programa de foment de la participació juvenil, el qual ha de fomentar la cultura participativa com un aprofundiment de la cultura democràtica en els joves que ha d’amarar a la ciutadania i les diferents administracions públiques, que ha de comportar inevitablement una regeneració democràtica en el marc de la nació catalana, aprofundint en l’interès públic de la ciutadania i en la solidaritat corresponsable d’aquesta, no obviant la realitat plural d’una societat catalana canviant a ritmes globals.

L’estudi de “Joves, política i participació” ens mostra un repte, donar resposta a una realitat juvenil que veu la participació en projectes comuns des de la immediatesa i la individualitat, fruit dels temps on vivim. La nostra societat ha de saber integrar aquesta realitat, potenciant el treball de diversa intensitat, d’implicació plural, moldejable i canviant.

S’ha de donar resposta a la realitat de la nostra societat i els nostres joves, des de la Secretaria de Joventut hem de ser capaços d’aprofitar aquest capital cívic dels joves que en tant que individus ciutadans es volen implicar en el seu entorn i la seva realitat.

Exercir la participació ciutadana és exercir un dret de ciutadania i la gent jove ho ha de fer en tant que joves i en tant que ciutadans. Un dret indiscutible per construir el propi projecte de vida i per accedir a la plena ciutadania, assumint els drets i els deures, assumint el dret a decidir i la corresponsabilitat amb el col·lectiu que es forma part.

I tampoc hem d’oblidar, la capacitat d’avantguarda de les polítiques de joventut com a eina regeneradora de la cultura cívica i democràtica de casa nostra.

[@more@]

Comentaris tancats a Participació i joves: un dret cívic i democràtic

La insuportable lleugeresa del ser català

És increïble el que està succeint i ha succeït (i segurament succeirà) amb la invitació de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt. Catalunya, no la de la ciutadania, sinó la pública es mostra caïnita i amb tics caníbals.
Un diari com La Vanguardia s'ha dedicat ha desgastar la tasca de l'Institut Ramon Llull, dirigit per Josep Bargalló, pel fet que aquest considera literatura catalana la que està escrita en català. Sembla que si la cultura catalana ha de tenir presència internacional només ho pot de fer de la mà del castellà, deu ser perquè és mas fino…
Tenim un país molt poc sòlid, capaç de malmetre una oportunitat per tenir presència exterior, per ser el centre d'atenció, en aquest cas del món editorial, per l'autoodi interioritzat pel provincianisme colonitzat que pateix força classe dirigent d'aquest país, política, econòmica i mediàtica.
Som incapaços de tenir sentit d'estat, tal com li agrada dir al mític Sellarès, en un dels pilars de la nostra nació, el català. Som incapaços de viure amb normalitat que el català és la nostra llengua pròpia com a nació, encara que convisqui, moltes vegades en situació minoritària i d'indefensió per part del català, amb el castellà i centenars de llengües més dels nous catalans.
Fins i tot el director de la Fira, Jurgen Boos, ha hagut de dir des del sentit comú que el què interessa a la Fira de Frankfurt és conèixer la literatura en català, per això la cultura catalana és la convidada.
I amb tot això, l'Institut Ramon Llull no expressa que els autors catalans que escriuen en castellà no siguin catalans, sinó que formen part de la literatura castellana. Com Matthew Tree, ningú dubtarà que és anglès, però en canvi forma part de la literatura catalana.
Trobo a faltar una actitud serena com la de Javier Cercas, ben el principi de la inevitable polèmica, el qual va dir que els autors en castellà havien d'entendre que era el moment de la literatura en català.
Som una nació, però insuportablement lleguera.
(imatge: "El descans", de Joan Brossa)

[@more@]

3 comentaris

Catalunya taurina?

 .
Sembla que el taurinisme (l'opinió que està a favor de la tortura fins a la mort d'un boví, davant centenars o milers de persones, a mans de paios disfressats amb malles i ple de detalls daurats i un amb una llança cavalcant un cavall) ha reviscolat. O això és el què un sent al llegir el tractament mediàtic de la "faena" d'un tal José Tomás a la Monumental.
Com a regidor impulsor que Torelló sigui vila antitaurina, entenc que la controvèrsia que creen les corrides a Barcelona, també vila antitaurina, a proposta d'ERC, ara a la opsició.
Diuen que 13.000 persones van omplir la Monumental per veure foradar, ferir, dessagnar i travessar amb una espasa un boví. Diuen que la majoria turistes. Està bé això de ser la capital de la flamenca, el barret de mexicà i de l'arena bruta de sang de boví, enmig d'olés…
Diuen que milers de persones estaven a fora manifestant-se en contra de la tortura. La policia restrictiva diu que 2.500, els organitzadors 5.000. Van haver-hi insults. Hi van haver visques a España (amb enya castellana) i salutacions feixistes.
Em deprimeix que en el meu país es practiqui una salvatjada com la de la tortura dels animals per oci. Segurament hem de plantejar-nos les condicions dels animals que sacrifiquem per menjar. Però la tortura per oci, té un grau de crueltat que un servidor no pot acceptar i que repudia. Crec que les curses de braus s'han de prohibir, tal com s'han prohibit les lluites de galls o de gossos. En Joan Barril es declara antitaurí, sense reconèixer drets als animals, però es mostra contrari a la prohibició de la fiesta, diu que l'administració (l'Estat només administra?) no ha de prohibir el què l'educació no ha aconseguit eradicar. Jo crec que l'Estat ha d'ésser proactiu. I si més no, coherent. I si no permetem apedregar un gos en públic (ni en privat), perquè hem de permetre foradar i matar lentament un boví?
N'hi ha que diuen que tot això del toreig és art. Deixaríem que en nom de l'art algú tirés un conill en àcid per plasmar la descomposició de la carn?
Diuen que és cultura. La submissió femenina també era un fet cultural. Tirar cabres des de campanars també era una expressió cultural popular.
Hi ha molts raonaments per ser antitaurí. Alguns molt ven expressats. En podeu llegir uns quants a continuació:
Editorial de El Periódico: "Per què l'excepció dels toros?"
Article de Joan Barril: "Aplaudiments i xiulets"
i un apunt meu: "Catalunya antitaurina".

[@more@]

2 comentaris

Inici del mandat 2007-2011 a Torelló. Ple de Constitució

 .
Acabo d'arribar del Ple on s'ha elegit l'alcalde de Torelló. Miquel Franch ha estat elegit amb els 7 vots del PSC, enfront dels 6 del convergent Lluís Bassas i els 3 que han anat a favor de la meva candidatura, d'Esquerra Republicana de Catalunya. La Montse Ayats s'ha abstingut, ja que ICV-CdG ha declinat presentar candidatura.
Clicant aquí podeu llegit el discurs que he fet per explicar el perquè la nostra opció ha estat mantenir-nos a la oposició i el perquè hem presentat candidatura pròpia.
Els últims dies abans d'arribar avui, sobretot després de decidir que ens manteníem a la oposició han estat intensos, sobretot en el món virtual dels anònim en fòrums d'internet. Molta carnassa barrejada amb bilis. Alguns comentaris, però tenien gràcia, diuen que cobro entre 3000 i 4000€, ara aniré a mirar la nòmina…
Hi ha en "Carles" que ha deixat un comentari en aquest post. Em pregunta què va passar en les assemblees d'Esquerra Torelló, si s'havia votat a favor de PSC o de CiU.
En alguns mitjans com Més La Marxa, El 9 Nou o osona.com (que en un moment donat va anar massa enllà inventant-se que havíem pactat amb el PSC, encara no han rectificat…) s'ha apuntat certa divisió en el sí d'Esquerra Torelló.
La veritat és que no hem arribat a votar cap decisió, ja que totes s'han pres per consens (podeu escoltar aquest audio de Ràdio Manlleu), després d'una debat obert. TOTA la militància i els simpatitzants que ha participat de les assemblees han pogut dir-hi la seva i tots han compartit les decisions preses. Esquerra som un partit plural, però on tots ens trobem en els principis ideològics d'Esquerra Republicana de Catalunya i en els interessos de Torelló. Ni friccions internes ni divisions, sinó que democràcia participativa i consens.
La decisió d'Esquerra no ha estat la de la por, sinó la de la responsabilitat. Com he explicat en el discurs, algú em va dir lúcidament: " a entrar a govern sempre hi sou a temps, el què no podeu far és marxar-ne a mig". A Esquerra, volem fer les coses ben fetes i amb responsabilitat.
Ara toca treballar, dialogar i arribar a acords per tirar endavant el poble. I això és el què farem els tres regidor d'Esquerra-AM Torelló.

[@more@]A continuació podeu llegir el discurs del portaveu d'Esquerra-AM, Jordi Casals i Prat.

"Alcalde, regidors i regidores, ciutadans i ciutadanes,

Primer de tot m'agradaria felicitar tots els regidors i regidores i a Miquel Franch per haver estat reelegit com a Alcalde de Torelló.

Igual que fa quatre anys, Miquel Franch ha estat elegit sols amb els vots del seu partit: el PSC, però a diferència d'aquella data, per majoria simple.
No ha canviat el nombre de forces polítiques que li han donat suport però sí que han canviat el nombre de vots, en aquest cas han disminuït de 9 a 7 regidors.
Aquests dos fets haurien de fer reflexionar a Miquel Franch i al PSC, perquè vol dir que amb quatre anys no han estat capaços de crear complicitats amb cap de les altres forces polítiques de Torelló, alhora que han perdut suport electoral.

ERC, en les darreres eleccions, ha aconseguit el que en dèiem durant la campanya crear el "tercer espai", obrint-nos pas entre el bipartidisme clàssic PSC-CiU o viceversa.
Els números ens diuen que podem ser decisius per formar majories, per incidir en la política municipal, però després de conversar tant amb PSC com amb CiU, hem decidit mantenir-nos a la oposició i incidir en la política municipal des d'allà.

Per què hem decidit això?
En el cas de CiU per no creure adient fer un tomb als resultats des d'un bon inici, donant l'alcaldia al partit no guanyador, amb l'existència de diferents discrepàncies de plantejaments, que ja vam constatar en els darrers quatre anys i que hem corroborat ara.

En el cas del PSC, ha estat clarament per manca de confiança en poder governar conjuntament.
I això ho diem després de valorar el recorregut dels darrers anys, on el PSC ha fet i ha desfet per voluntat pròpia, sense cap tipus de generositat vers els partits de l'oposició. Ni quan ERC va aprovar els pressupostos del 2005, el PSC ens va estendre la mà.

Sense confiança no hi pot haver complicitat, i sense complicitat no hi pot haver pacte.

L'altre dia un veí ja entrat en anys, que sovint m'atura i em posa al dia amb els seus anàlisis polítics, em va dir: "Casals, d'entrar-hi sempre hi sou a temps, però no us podeu permetre sortir-ne a mig".
Aquesta lúcida frase il.lustra perfectament perquè ERC, per unanimitat dels seus militants i simpatitzants, ha decidit mantenir-se fora de l'equip de govern, des de la responsabilitat de no formar un govern amb massa possibilitats de ser inestable.

Però el fet de no creure en aquests moments que fos possible un govern de coalició, no vol dir que vulguem un govern dèbil.
És per això que ERC posa la mà estesa a col.laborar amb l'equip de govern, des dels nostres principis polítics i programàtics, on la cohesió social ha de ser el pilar de les polítiques a Torelló, no sols a través de polítiques de benestar, sinó també en cultura, joventut, ciutadania, participació, educació, urbanisme i promoció econòmica.
ERC té voluntat de governar, però no a qualsevol preu ni de qualevol manera, estem disposats a incidir en la política municipal i l'acció de govern des de fora de l'equip de govern, des de la responsabilitat i amb un sentit constructiu sempre a favor de Torelló.
El nostre ha estat un vot a favor del projecte d'ERC, perquè hi creiem. És un vot a favor del diàleg, el treball i l’acord, a favor d'una política que situï al ciutadà com a element central i que treballi per una comunitat implicada, amb forts llaços solidaris i d'identitat compartida.

Esperem que una nova manera de fer política s’instal.li a Torelló.

Moltes gràcies a tothom."

1 comentari

El desideratum d’Esquerra-AM Torelló

Ja hem pres la decisió i podem dir que tanquem d’una vegada per totes el període (post)electoral. Encara que alguns han volgut córrer massa, com osona.com i els seus comentaristes o Canal Català, no hem pactat amb el PSC l’entrada nostra al govern.

La nostra descisió pot ser controvertida, algú es pot preguntar el per què de restar a l’oposició. No és per por a governar, ni per manca de ganes. És per responsabilitat.

Hem valorat, debatut i decidit entre tota la gent d’Esquerra Torelló, militants i no. Partíem d’una premisa que absolutament tots hi estàvem d’acord: volíem governar però no a qualsevol preu ni de qualsevol manera.

Per nosaltres, un govern on hi sigui Esquerra ha de ser cohesionat i estable. La manera de governar del PSC en els darrers quatre anys no ens dóna cap argument per confiar en una bona entesa durant tot el mandat. I el què no volem l’esquerra independentista de Torelló és un govern que es trenqui a mig mandat.

És per això que no podem escollir un govern de coalició on la desconfiança hi seria des del primer dia. I la confiança es guanya en fets i no paraules, que diu aquell.

Podia quedar la opció de pactar amb CiU, però la gent d’Esquerra hem valorat que la diferència entre socialistes i convergents de mig miler de vots són molts, i que amb 3 regidors de 17 no creiem tenir prou força com per capgirar els resultats sortits de les urnes de bon principi. Tampoc cal oblidar les contradiccions que ens hem trobat durant el darrer mandat, com l’oposició de CiU a la municipalització de la Blancaneus o bé tota la controvèrisa sobre el cadastre.  

No ha estat una decisió fàcil, ens hi hem trencat les banyes per trobar quina era la millor decisió. I creiem que és aquesta, perquè permet respectar les urnes, no tenir un govern amb l’espasa de Damòcles de la desconfiança al damunt i poder incidir en les decisions, ja que a manca de sociovergència, el vot d’Esquerra és decisiu per decidir (valgui la redundància) les majories.

El sentit de construir el famós tercer espai és el de poder treballar des d’Esquerra pel poble. Lliurement i amb responsabilitat. I això farem a partir de dissabte que ve.

[@more@]

8 comentaris

Segona setmana de negociacions a Torelló: tot es manté obert, ens proposen regidories i nosaltres proposem programa

 .
Estem encarant l'última setmana de negociacions per constituir la majoria o la minoria que heurà de governar Torelló.
Des d'Esquerra-AM ens hem mostrat oberts a dialogar amb el PSC de Miquel Franch i CiU de Lluís Bassas, ells han plantejat l'escenari posant damunt àrees i regidories a repartir, nosaltres hem posat programa.
Hi ha una tensió que flota en l'ambient, els mitjans, la gent, tothom vol saber el desenllaç. Hi haurà pacte "d'esquerres"? hi haurà pacte "nacionalista"? hi haurà sociovergència? hi haurà govern en minoria?
Es veu que al 9 Nou em van trucar i no vaig contestar, la veritat és que el mòbil del bisetmanari no el tenia registrat i no sabia de qui era les trucades perdudes. Què hi farem…? Sí que he pogut parlar amb altres mitjans com l'ACN o Més La Marxa que han quedat una mica decebuts perquè encara no hi ha res decidit.
Per cert el dimarts m'entrevistaran al 9TV, en l'espai presentat per Josep Comajoan i Agustí Danés (que ja em van entrevistar una vegada).
Les cartes estan repartides i ara cal veure cap on va la partida. Uns parlen de regidories, els altres parlem de programa i confiança. Només un pacte transversal i en confiança ens pot portar a un govern sòlid i estable.
Em pregunten si la sociovergència és possible. Dues dades públiques: primera, en Miquel Franch va ser regidor de Lluís Bassas. Segona, l'alcaldia compartida està damunt la taula de negociacions entre socialistes i convergents.
Una dada no eminentment pública: en Franch parla molt bé del Bassas i aquest diu que es va entendre molt bé amb el líder socialista.
La sociovergència és possible.
Ahir vàrem fer assemblea republicana de Torelló, amb militants i simpatitzants, els quals van avalar el camí recorregut pels que negociem i pel camí proposat a recórrer.
Ara encarem una setmana clau. És l'hora que els partits decidim com gestionem els vots que ens ha donat la ciutadania.

[@more@]

Comentaris tancats a Segona setmana de negociacions a Torelló: tot es manté obert, ens proposen regidories i nosaltres proposem programa