Entrevista a Més La Marxa

Avui dijous, surt una entrevista meva a Més La Marxa, el diari gratuït d'Osona.
Mira que em van tirar fotografies, i han agafat la que estic més serio. Potser és per equilibrar l'amplíssim somriure de les banderoles i cartells.
Hi ha un titular, un subtítol i un destacat. En el primer es fa referència el de la idea de crear un tercer espai que trenqui el bipartidisme conservador d'esquerra (PSC) i dreta (PSC).
En el subtítol un projecte molt engrescador: fer de Torelló una referència nacional en l'àmbit de la cultura i l'associacionisme.
Per acabar, en el destacat, hi trobem la filosofia de pacte d'Esquerra: el perfil propi.
En l'entrevista també es parla del creixement de Torelló, els possibles resultats, … bé, la podeu llegir clicant aquí.
Per cert, ironies del destí, la notícia de sota fa referència al meu amic de tertúlies electròniques Josep Salom, convergent de Tona.

[@more@]

Comentaris tancats a Entrevista a Més La Marxa

Jaume Martí, un president a la sala de Màquines

Avui hem presentat la llista d'Esquerra-AM Torelló en roda de premsa. Hi érem gairebé tots, molt bona senyal, hi ha il.lusió! Si voleu saber-ne més ho podeu llegir en aquest post del meu bloc de campanya.
A la foto no hi ha sortit el Jaume Martí, el president d'Esquerra Torelló-Vall del Ges, alma mater del partit a Torelló. En Jaume es mereix estar a la llista, però ha decidit no ser-hi. No hi serà a davant, sota els focus, però sí que hi serà darrera, fent que tot surti a la perfecció, que no m'hagi de preocupar per a res que no sigui en fer conèixer el projecte d'Esquerra a Torelló.
El tercer espai s'aconseguirà, també, gràcies al Jaume des de la sala de màquines.
En Jaume, per cert, ha inaugurat un bloc: www.jmitus.bloc.cat

[@more@]

Comentaris tancats a Jaume Martí, un president a la sala de Màquines

Ràdio pre-electoral: Cultura

Aquest dissabte va haver-hi el que podem dir primer acte (pre) electoral de les eleccions municipals.
Al programa "Una hora per a tots" de Ràdio Ona, que condueix Judith Camps i que sempre té tertúlies relacionades amb la cultura, vam poder parlar els actuals portaveus dels grups municipals sobre polítiques de Cultura.
Va ser un debat poc tencionat, cadascú va aportar el seu programa electoral (en el cas de Cristina Sala, el del seu partit, ja que no repeteix com a cap de llista). No va ser un debat en sí mateix. Potser és massa aviat, potser és que va faltar el cap de llista de CiU. Potser era el dia plujós…
Ara, que un cop els micros van estar tancats es va liar! sí, sí, vam començar a debatre sobre la legitimitat de cada grup per defensar la participació. No sé quina neurona se'ns va disparar, però si s'hagués disparat amb els micros oberts, segur que hauria estat més apassionat tot plegat.
Per cert, un 10 per la Judith, té una veu molt radiofònica i planteja uns temes molt interessants.
Podeu llegir el que vaig dir a la ràdio al bloc d'Esquerra.

[@more@]

2 comentaris

Els catalans estem emprenyats

Sembla que la realpolitik espanyola, la de “serà anticatalana o no serà”, s’ha engolit el reformisme espanyol de Zapatero.

El president espanyol, en el Senat,  va retreure als polítics catalans el seu constant malestar. Que sempre ens queixem, vaja.Jo no sé què espera el senyor Zapatero. Hi ha algun fet que hagi succeït en la seva presidència que hagi millorat la relació entre els catalans i l’estat espanyol?

És que el senyor Zapatero ens va prometre l’estatut que el nostre Parlament aprovés! I això no ha estat així… com tenim l’aeroport? Okupat pel gran capital català demanant que sigui de primera! I els trens? Doncs tard, els trens van tard quan van.I el finançament? Hahahahahahahahaha … i les inversions en infraestructures? El vice-President Solbes diu que no hi ha prou projectes per invertir el pactat…Els catalans sempre estem emprenyats…

Però no recorda que Zapatero va ser escollit secretari general del PSOE gràcies als vots dels delegats del PSC, és a dir, els socialistes catalans emprenyats de sempre?

Potser el senyor Talante tampoc no entén que Maragall es queixi que se’l tragués de damunt (ha dit traït)… que ingrat, oi?

El senyor Zapatero està fart dels catalans emprenyats.

Quan estarem els catalans emprenyats farts dels espanyols?

[@more@]

2 comentaris

Bloc d’Esquerra

Per aquesta campanya electoral que s'apropa i que es comença a difuminar amb l'anomenada pre-campanya, tindré una eina dedicada exclusivament a la política municipal de Torelló el meu bloc d'Esquerra:

http://blocs.esquerra.cat/jordicasals 

Òbviament continuaré amb aquest bloc amb la varietat de sempre.

[@more@]

Comentaris tancats a Bloc d’Esquerra

Melindros i xocolata (amargant) a Pedralbes

El Sant Jordi 2007, a més de ser eròtic, va ser molt institucional.
Vaig acabar amb un Ple Municipal a Torelló, on vam aprovar treure la medalla d'Or de Torelló a Franco (sic!), i vaig començar menjant melindros i xocolata desfeta al Palau de Pedralbes.
Faré una aturadeta en aquest esmorzar. Hi vaig arribar amb els companys de direcció de la Secretaria de Joventut, just al costat de la parada de metro que agafava per anar a la facultat, una facultat d'Història, Geografia i Filosofia que ja no existeix a Pedralbes sinó al Raval. Va ser un revival geogràfic.
Vam entrar, alguns encorbatats (era la segona vegada a la meva vida que portava corbata, la primera: al Marroc). Allà hi havia tot de cares conegudes: polítics, des de Ciutadans, en un microgrup aïllat fins a la resta de grups parlamentaris, passant pel ministre Clos; actrius clàssiques i actors i directors porno com el Conrad Son, periodistes de l'establishment i de l'establishment, perquè em sembla que no en conec cap que no sigui establishment… També hi havia el Laporta, menjant, l'Arquebisbe de Barcelona i un pope (segur que era més que un pope) ortodox.
Hi havia membres del govern actual, del passat i del més passat, alguns dels quals actuals directius d'empreses sobretot lligades a La Caixa. 
No vaig veure ni el Mas, ni el Montilla, ni el Carod però sí el Maragall, no puc assegurar que arribés tard.
I enmig d'aquesta abundància de cares conegudes (i algunes que no), hi havia el lobby osonenc format per Francesc Codina i senyora, Josep Romeu, Carles Mundó (del depertament de Cultura), Montse Ayats (per Eumo editorial), Jordi Fàbregas (Delegat de Catalunya Central amb seu a…?) i un servidor. Déu n'hi do, oi? i segur que se me'n va escapar més d'un!
Per cert, els melindros van ser petits però molt bons, la xocolata massa forta, jo sóc dels de la xocolata amb llet.

[@more@]

1 comentari

En aquest Sant Jordi, toca poesia eròtica

Per aquest Sant Jordi em publiquen un poema en un llibre col.lectiu de Relatsencatalà.cat, fruit d'haver guanyat un concurs de… poesia eròtica!
Sorprèn? bé, a mi em sorprèn més guanyar un concurs de poesia que no pas que la temàtica sigui l'eròtica, ja que jo escric, m'agrada molt (com podeu veure en aquest bloc!), però em sento més còmode amb els escrits d'opinió i la narrativa. Però estic molt content!!
El llibre, que demà es podrà trobar a la paradeta de Relatsencatalà.cat i que més endavant es podrà trobar a les llibreries i per internet, es titula "Erotisme som tu i jo" i el meu poema es titula "Bes en tuf d'orgasme" i està signat també sota el pseudònim de Gica Casamare, que és el que uso a Relatsencatalà.cat per escriure els meus relats.
L'any passat també vaig "publicar", ho vaig fer virtualment, a Naciódigital.cat, amb el recull de relats "Bocins de realitat fictícia", que us els podeu baixar aquí.
Espero que us compreu el llibre hehehehehe…. però podeu llegir el meu poema a continuació.

[@more@]

 

 

BES EN TUF D'ORGASME 

La rosa rosa s’obre
davant l’esguard desitjós,
mentre la flaire de rosada matinal
penetra les narius dilatades.

Els llavis besen llavis,
tasto la saliva lubricant,
xuclo la llengua clitorial,
obro la porta càlida del plaer.

Amb ales esteses,
a punt per volar,
hi ha la papallona
(enmig del tuf d’orgasme).

El roig mascle creixent,
frisa per gaudir:
vol sortir per en tu entrar,
per dansar i ruixar.

Perlat pel plaer,
el cos s’estremeix,
esgarrapa i sospira.
Em mires i jo … oh!

Jordi Casals i Prat (Gica Casamare)

3 comentaris

El meu oncle (cosí de la meva mare, vaja…) bisbe emèrit, missioner etern

Jo, religiosament, em defineixo com un ateu resignat, ja m'agradaria que existís algún ser superior que sabés que vol el millor per mi, per nosaltres, però les evidències em porten massa cap a pensar el contrari.

Malgrat això, reconec sincerament la tasca civil que fan molts homes i dones religiosos, que arriben allà on les organitzacions civils no arriben i, sovint, on els militars fa estona que hi han arribat.

Tinc la sort de comptar en la meva família a Joan Godayol, bisbe emèrit d'Ayaviri, al Perú. Aquest salessià entusiasta de la bondat, l'amor i la solidaritat entre iguals s'ha passat més de quaranta anys treballant allà, lluny de la seva família de sang, però fidel a la seva família d'adopció.
Els estimava i l'estimaven. Primer com a missioner, després com a missioner-bisbe.
El Joan ara torna a ser a Catalunya, segur que enyora els seus antics veïns i compatriotes de la seva particular pàtria, malgrat les amenaces del govern corrupte de Fujimori, malgrat les amenaces de la guerrilla també corrupta.
Si cliqueu a continuació podreu llegir una notícia que he trobat a Tribuna Catalana sobre el I Fòrum Cristià de Reus, on en Joan hi va participar.
També podeu veure aquesta anotació al bloc de l'alcalde de Mataró.

[@more@]

Comentaris tancats a El meu oncle (cosí de la meva mare, vaja…) bisbe emèrit, missioner etern

Yah Salaaaaaaam Leo Messi!

Messi, Leo Messi…

[@more@]

Comentaris tancats a Yah Salaaaaaaam Leo Messi!

De visita oficial a casa d’un mateix

Avui he fet una cosa curiosa, un espècia de bucle. He visitat oficialment casa meva.
M'explico, el Secretari de Joventut, l'Eugeni Villalbí, i un servidor en tant que director de Programes de la SJ hem visitat institucionalment la comarca d'Osona.
Ja és ben estranya la sensació de visitar un lloc on hi vius i que coneixes la (majoria) de persones amb qui t'entrevistes.
Concretament hem visitat el Consell Comarcal, on ens hem entrevistat amb el president Jaume Mas, la consellera Marta Sanglas i els tècnics de l'equip de joventut, en Jordi i la Nani. La veritat és que el Consell treballa bé i és tot un referent pels municipis osonencs.
Després hem anat a Vic, on amb l'Ignasi Puig i el coordinador tècnic de Joventut de la ciutat. Hem parlat del MMVV i de la Borsa Jove d'Habitatge, la qual s'integrarà a la Xarxa de Borses d'Habitatge de la SJ. Per cert, ens han regalat la reproducció d'un estudiant de Vic.
Sense temps d'ensenyar el mercat a l'Eugeni hem marxat cap a veure l'alcalde Pere Prat i el regidor de Joventut, el Pep Mas, per anar corrents cap a Roda a parlar amb l'alcalde Serra i la regidora (en aquest cas) Marta Sanglas (sí, la del Consell Comarcal).
Hem dinat bé a la Fonda Sant Jordi, sempre s'hi menja bé. Uns calçots (tranquil·litat…) arrebossats han estat el millor.
Després hem anat a Calldetenes, on la pluja ens ha intentat mullar però ens n'hem pogut escapar, hem visitat l'espai jove, que conviu amb l'oficina temporal de correus i el centre de dia. M'encanten els equipaments multigeneracionals. Després de deixar el Jaume Mas i els seus regidors m'he quedat amb el dubte de com traurien un drac que feien els avis, el qual era més gran que les portes i les finestres…
Tot seguit, fugint de la pluja hem anat a Osona Sud on ens han rebut a Tona i Centelles els respectius alcaldes i regidors de joventut.
i uf! al final a casa. Això de "xafar" territori (com diu ebrencament l'Eugeni) és cansat però molt interessant, malgrat visitar la casa d'un mateix…

[@more@]

Comentaris tancats a De visita oficial a casa d’un mateix