Sessió d’exorcisme del democratacristià Espadaler

El democratacristià (o socialcristià, segons el Duran i Lleida) Ramon Espadaler ha fet una nova sessió d’exorcisme polític contra el tripartit o govern catalanista i d’esquerres, com vulgueu.

Els de Mas i Duran ara fan una campanya anomenada de la caixa negra del tripartit, una campanya mediàtica made in Madí, que un home com Espadaler no li acaba de treure-li el suc. No és el mateix que veure el Madí, irradiant autosuficiència i pedantaria entre les ones engominades, amb un somriure ben perlat. És tot un bulldozer de campanya electoral aquest Madí!

Però anem amb l’Espadaler, flanquejat pels convergents Salom i Raventós i pel demòcratacristià Sala, dient que el tripartit ha estat un mal negoci per Catalunya i la comarca. d’Osona. Això, jugant a la botifarra és sortir amb l’as sense que hagi sortit la manilla…

Podríem parlar de les escoles bressol que la Generalitat ha ajudat a municipalitzar o a crear (potser això no importa a Espadaler, ni a CiU de Torelló que no van donar suport a la mesura), de l’IES de Tona, del Fortià Solà de Torelló, entre d’altres, així com a millores i ampliacions de CEIP i IES de la comarca.

També podríem parlar de la Llei de Barris, on a la ciutat, que diuen que el senyor Espadaler algun dia s’atrevirà a presentar-se per alcalde, llueix una web ben vistosa sobre la Llei de Barris. Manlleu és un dels altres grans beneficiats. Ara, els francesos comencen a estudiar en aplicar aquesta Llei de Barris.

També d’una política de defensa del petit i mitjà comerç i una política turística made in Catalonia.

Podríem parlar del Pacte Nacional per l’Educació, de la Llei de Polítiques per la Joventut, o accions per posar les bases per fer una política efectiva d’ara endavant, com ara al mapa de necessitats per la gent gran, o de les abans esmentades escoles bressol.

Hi ha coses a criticar, podríem parlar del Carmel, d’una manca d’experiència de govern de coalició a nivell nacional, ja que a vegades el Maragall encara es pensava que això era com un ajuntament, amb un alcalde. Ja veiem com ha acabat aquest tripartit, però això no treu que el balança sigui bo, en una legislatura marcada per l’accent social, moltes vegades tapat pel debat estatutari. Clicant aquí podeu veure un balanç de la legislatura.

Però bé, parlant de negoci no serà el que fan els amics de la sociovergència amb els peatges socials i econòmics del país que ens ha condemnat a continuar patir el Mas amb el seu pacte amb Zapatero, oi? Aquest és el mal negoci més gran pels catalans i catalanes, inclosos els d’Osona, del tripartit, però l’altre tripartit, el de l’Estatut: PSOE, Mas i ICV.