Obrigado, Lisboa.

Graelhada de peix a LisboaJa he arribat de Lisboa. He recarregat piles, si més no prou fins les vacances llargues d'agost (a mi m'agradaria fer-les al setembre, però l'ajuntament funciona el setembre i a l'agost, políticament, no).
No es pot dir que hagi vist tot Lisboa, sobretot la part nova la de les noves avingudes i la part de l'Expo són per a mi una desconeixença total. Han estat unes vacances amb voluntat de lentitud i tranquil.litat.
Bàsicament he voltat pel centre, que té moltes places amb estàtues de reis i conqueridors (tots iguals, cosa que dificultava les coses) i amb un terra blanc i negre molt bonic també igual (cosa que encara dificultava més les coses!).
Què podria destacar de Lisboa…

[@more@]

El peix segur, mai en la meva vida he menjat tant de peix. I que bo que era!!!
Els tramvies, els grocs són els "normals" i els vermell els turístics (17Euros!!!!!!!). N'hi ha un de vermell de normal, però és vermell perquè porta un anunci de la Coca Cola. Dels normals o regulars n'hi ha de fusta,  els antics, que són petits i sorollosos i n'hi ha de moderns, silenciosos i amb aire condicionat.
Lisboa és una ciutat que té racons molt íntims i tranquils, hi ha moltes esglésies i també parts molt degradades. Com al barri de Alfama, que en aquests dies estava engalanat, devien ser les festes del barri. Les façanes de les cases estaven del tot desfetes, els carrers eren estrets i cada deu metres hi havia un bar que feia olor a sardina. Per algú faria pudor. En aquesta zona, la d'Alfama, és on vam anar a escoltar fados, hi havia tres clubs/restaurants on en feien. És curiós, en un lloc tant degradat hi havia aquests establiments que eren de luxe. Només calia veure els preus i els cambrers.
També ens vam moure per Chiado, pel barri Baixo i per l'Alto, que es diu així perquè està elevat. La veritat és que Lisboa té una orografia complexa on s'hi ha construït damunt.
El castell de Sao Jorge és omnipresent, però no hi vaig arribar a anar-hi, malgrat en Roger em va dir que allà hi ha unes bones vistes. Vam anar al convent de Graça, a la mateixa alçada del castell. Les vistes eren magnífiques.
Vam poder visitar la Catedral de Sé, amb dos campanars, múltiples esglésies, molt recarregades i daurades de dins i Belem, on hi ha un monestir que es va fer pels èxits imperials del Portugal renaixentista, amb molts colonitzadors i pocs artistes (a l'inrevés dels italians). Allà també hi ha una torre per commemorar el colonialisme portuguès, amb un look eminentment feixista, no devades es va fer al 1940 i l'autor era italià. Superant la meva por a l'altura vaig poder gaudir d'unes magnífiques vistes. Just al costat, vam dinar un "menú lent", segons el cambrer, en un restaurant que estava damunt una aigua verdosa, semblava una piscifactoria…
El menjar és molt bo, a qualsevol lloc. A la foto podeu veure a un servidor amb una graelhada de peix… mmmmmmm!
Anècdota número 1: el primer dia, dinant al costat de l'hotel, un home ens pregunta si som catalans, perquè la seva àvia ho era, es deia Peix, bé, el seu carnet deia Peig. Ens va felicitar per ser catalans. Hi ha qui va dir que un dia els catalans allà on anéssim ho tindríem tot pagat. De moment ens feliciten per ser catalans…
Anècdota número 2: a l'oficina de turisme ens va atendre el noi que s'encarregava del "passaport de Lisboa", una targeta per anar amb transport públic i entrar a museus. El vam col.lapsar de regals que havia d'embolicar. Al costat una companya s'ho mirava rient i amb els braços plegats, darrera nostre tres anglesos emprenyats (amb pinta de hooligans) que volien els "passaports de Lisboa". La noia s'ho va anar mirant tot fins que al final, en previsió d'un conflicte internacional, es va posar a embolicar.
Anècdota número 3: el diumenge hi havia eleccions municipals a Lisboa. El sistema de partits portuguès és complex, sobretot pels noms i els colors que s'apropien els partits: Comunistes + ecologistes (CDU i color blau), esquerra (Partit Socialista i blanc), dreta (Partit Socialdemòcrata i vermell), dreta dreta (CDS -com el del Suarez!- + PP -com l'Aznar!!- i blau). També hi havia una candidata independent amb el nom de… Ciutadans! espero que no vulgui impulsar el castellà a Portugal. I si mirem els candidats? dons hi havia un tal Carmona Rodrigues que era del PSD (dretes), va ser escollit alcalde al 2005 però després d'un merder urbanístic s'han hagut de fer noves eleccions al retirar-li el suport el seu partit. La candidata de Ciudadanos és una socialista que es presenta al marge del PS, una espècie de Maragall? Sembla que haurà guanyat el socialista Costa.
Per cert, pel què he vist, la campanya es basa amb cotxes amb megàfons, algunes pancartes i caminades o pedalades de membres dels partits amb banderes.
Una única cosa dolenta del viatge: el taxista que ens va deixar a l'aeroport ens va posar Camilo Sesto… Obrigado!

Quant a jordi11

Nascut a Vic el 8 de novembre de 1977, he viscut a Manlleu, Torelló, Barcelona, Vic i actualment estic a Torelló. Sóc portaveu d\'ERC a l\'ajuntament de Torelló i membre de l\'executiva comarcal d\'Esquerra a Osona.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.