El tripartit: «como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte»

Publicat el 14 novembre 2006 per jordi11

Avui, després d'assistir tot el dia a una jornada molt interessant sobre el consum de la fulla de coca (ja en faré un post), organitzada per l'associació GASS, he acabat la jornada amb presència a Ràdio Ona, al programa Consistori, on amb la presència de regidors es fa un repàs setmanal de la política de Torelló.
En el programa hem parlat de diferents temes com ara l'hotel d'entitats del Carrer Artesans, el tema sempre i lamentablement controvertit de Fira Natura, la reforma de les urgències comarcals (que crec que l'alcalde s'ha equivocat en les seves conclusions), la crisi que pateix el club de rol Chaos Monges, per manca de local (que no hi ha espais per deixar, regidora de Joventut?), entre d'altres.
Al final, el presentador, Guillem Rico, ha donat pas a declaracions de conciutadans sobre el tripartit. Ben variades, a favor, en contra i d'altres que s'abstenien de contestar.
M'ha sorprès la primera, la d'un Veí que amb un castellà andalús d'aquell tant autèntic ha explicat la seva visió de la situació política catalana. Més o menys ha anat així: "ehto eh como zi un tio mu fuerte le vienen cinco drogaditos, le pegan y lo tumban". Ostres, m'he quedat de pasta de moniato (estranya expressió tardoral catalana). Ha comparat socialistes, republicans i inciatius (a més de ciutadans pel canvi -quin?- i esquerrans units i alternatius -a què?) amb cinc drogadictes!!! 
Llavors m'ha vingut al cap el professor Baldomero Cáceres que ha dit, en una conferència del matí, que el terme drogadictes és un terme repressiu que recau sobre a gent que surt de les normes dominants establertes. Potser aquest és el cas del tripartit (pentapartit segons el veí de Torelló) o Entesa Nacional i de Progrés (uf!).
Per acabar de pair la interpretació, com a mínim heterodoxa, del senyor abans esmentat res millor que un patronat del Teatre Cirvianum. Per final d'anys i per l'any que ve, la cosa pinta molt bé! 
I amb aquest post acabo un dia qualsevol…

[@more@]

Comentaris tancats a El tripartit: «como cinco drogadittos que tumban a un tio mu fuerte»

Al Gore, ironies mediambientals

Publicat el 12 novembre 2006 per jordi11
Albert (Al) Gore, és el típic membre d'una nissaga de l'èlit nord-americana que es dedica a la política, com el seu pare, que fou senador de Tenesse, si no vaig errat. Els Gore formen part de les elits liberals, que en llenguatge europeu diríem progressistes.
Al Gore va estudiar a Harvard, Humanitats i alguna cosa d'Economia. Va ser present al Vietnam, però no armat amb un fusell sinó amb una màquina de retratar, va fer de periodista per l'Exèrcit.
Diuen d'Al Gore que és intel.lectualment brillant. Doblement elit, doncs: elit social i elit intel.lectual. No és d'estranyar que no connectés amb la gent, durant els seus mandats de vice-president de Bill Clinton es van fer nombrosos acudits sobre Gore, ridiculitzant-lo.
Al Gore forma part de l'ala més liberal dels Demòcrates, així que quan va voler fer el salt a la presidència va voler equilibrar aquest perfil liberal formant tàndem amb un falcó com Lieberman, alineat amb els sectors més afins als interessos estratègics a Israel, el què vol dir, en aquells temps tenir l'escopeta a punt.
Aquesta aliança per atreure el vot centrista dels Conservadors va provocar un atac d'estètica a Ralph Nader, que es va presentar com el candidat ecologista per castigar la dretanització d'Al Gore.
El sentit comú sol funcionar sempre, i òbviament Nader va prendre prous vots a Gore, defensor de polítiques mediambientals molt ambicioses, que li van costar la presidència dels EE.UU. enfront de George Bush Jr., que no tenia cap tipus de programa mediambiental.
Al Gore va treure més vots, però el sistema electoral americà que funciona a través d'una elecció indirecta de comissionaris electors estatals, va fer que Bush fos president, després d'un recompte obscur a Florida, on governa el germà de Bush. Molt mogut tot plegat.
Ara Al Gora ha ecidit treballar globalment, al servei del planeta, per alertar dels perills mediambientals. Ha fet un documental que vol transmetre el missate que és més perillós l'amenaça del canvi climàtic que del terrorisme, ha posat damunt la taula números, milions d'euros o dòlars, els dels costos i els de la prevenció. Esperem que la butxaca ens faci sortir la vena més resèctuosa i responsable davant el mediambient.
M'agradaria saber quina cara se li ha anat quedant a Ralph Nader, purista ideològic que va facilitar que Bush accedís a la presidència i que EE.UU. encara no hagi ratificat el Tractat de Kyoto. Ara veu com l'home que més va atacar durant la campanya electoral, des del seu Partit Verd, és el paladí de l'ecologisme global.
Ironies mediambientals…

[@more@]

Comentaris tancats a Al Gore, ironies mediambientals

No tota la culpa és de CiU: és de Mas!

Publicat el 10 novembre 2006 per jordi11
En una mica més d'un segle hem passat del «Catalunya serà cristiana o no serà» de Torres i Bages al «Catalunya serà convergent o no serà» de l'imaginari polític de CiU. Un ciutadà de la ciutat d'on fou bisbe Torres i Bages, Xavier Solà, es refereix al «complot espanyol contra Catalunya» pel fet que CiU no ocupi la presidència de la Generalitat per segona vegada després de la seva fundació.
Aquesta patrimonialització del país per part d'un partit no fa gens de gràcia. No s'aparta gaire de l'autoritarisme polític, i aquest tarannà s'allunya dels principis ideològics on diuen que se situen els partits que formen CiU, el liberalisme i la democràcia cristiana.
Com pot ser que dirigents convergents, com Xavier Solà, diguin que els partits que governen el país tenen l'objectiu d'espanyolitzar Catalunya i que ho fan destruint CiU? Quin cinisme!
Perquè si és així què volia dir el pacte entre CiU i Aznar? Quin era l'objectiu? La independència de Catalunya? Una Generalitat condicionada per Aznar no estava espanyolitzada?
I per què pactar amb el PSC és espanyolitzar Catalunya i destruir CiU, excepte si qui hi pacta és la mateixa CiU? I pactar un estatut retallat a canvi de poder (malgrat que no els ha sortit bé, per sorpresa de ZP i de Mas) trencant la unitat d'acció del parlamentarisme català, com també ho van fer PSC i ICV, no és espanyolitzar la política catalana?
Un servidor creia sincerament que Montilla no seria capaç de fer el que no van fer ni Raventós, ni Obiols ni Maragall: dir no al PSOE. El PSC s'ha plantat i ha plantat a la PSOEvergència tant desitjada a Madrid i a Can Convergent.
Que CiU estigui a l'oposició no vol dir que es vulgui anihilar Catalunya, només faltaria. No voldria ensorrar encara més en la tristesa CiU, després d'haver perdut el referèndum proposat per Mas de CiU o Tripartit, en dir que Catalunya no és CiU, ja que aquest partit representa a una part de Catalunya.
No hi ha cap conspiració per destruir CiU. ERC no vol substituir CiU, vol ser la força hegemònica de l'esquerra per caminar cap a la sobirania d'aquest país. Això no es farà mai movent només vot de CiU a ERC o a l'inversa, això vol dir que es mengen l'un a l'altre però que el sobiranisme no creix.
Però tornant a l'article del Xavier Solà, on es diu que CiU ha mostrat un tarannà constructiu i de sumar, em fa pensar que Solà no ha estat present en la campanya de terra cremada que ha practicat CiU. Una campanya que va començar just després de la signatura del Pacte del Tinell.
Jo també podria dir que tota la culpa no és de CiU, però que sí és de Mas i el seu equip. Mas va  plantejar un tot o res entre CiU i els membres del tripartit i va perdre. Mas va cremar qualsevol possibilitat d'entesa amb els republicans. L'aposta era clara, pactar amb el PSOE, així ho va dir Duran i Lleida amb llums i taquígrafs.
Com diu Solà, potser la bona gent de CiU espera que vingui un altre juny, però Mas no tardarà a anar a la Moncloa a «arreglar-ho»…
Article de Xavier Solà: La culpa no és d'ERC

[@more@]

Comentaris tancats a No tota la culpa és de CiU: és de Mas!

A la tele amb Xevi Solà

Publicat el 7 novembre 2006 per jordi11
Avui he anat al 9TV, a la tertúlia política de "L’aigua Clara", presentada per Josep Comajoan.
No estic gaire avesat als debats televisius, és al segon que hi vaig, sense comptar al de les municipals, allà al 2003, a TVO, on em vaig seure en una cadira de d’aquelles que giren, aquesta anava molt fina i al mínim moviment gairebé quedava d’esquenes a la càmera.
Avui hem parlat, òbviament, del nou pacte de govern i els contertulians eren el Sergi Vilamala pel PSC, la companya regidora de Torelló per ICV (i suposo que per EUiA també) i pel convergent Xevi Solà.
Xevi Solà ha estat l’estrella, amb un discurs demagògic i populista, carregant contra la dicció (o parla, tranquil, Xevi) del Montilla i que no té estudis superiors ni carnet de conduir. És un gran esgrimista de platons televisius, d’ironia mordaç i afilada. Però avui la ràbia convergent ha deixat petjada. Potser massa. No acaben d’entendre que hi ha diferents maneres d’entendre la nació catalana que la seva. No crec que la seva idea de la Catalunya de la trinxera espanyola d’esquerres davant la trinxera catalana de dretes no ens fa avançar com a país. Espero que tant ràbia sigui passatgera. Per bé del país, no ens podem permetre una dreta aznaritzada. El neocon barretinaire Madí ha fet molt mal. On és la dreta tranquila de Pujol?
Per altra banda continuem rebent crítiques i felicitacions. M’agradaria fer un cafè amb qui em fa arribar crítiques, segur que ens entendríem.
Bé, encara vaig mig maquillat, així que vaig a desmaquillar-me…

[@more@]

Comentaris tancats a A la tele amb Xevi Solà

Tripartit: comentari d’un sms d’un alt dirigent de CDC d’Osona

Publicat el 6 novembre 2006 per jordi11
"Un espanyol perdedor serà president de la Generalitat de Catalunya. És més important ser d’esquerres que ser català. Quina colla de venuts i traïdors. Estem acabats! Passa-ho!".
Aquest és un sms que m’han reenviat, qui ho ha fet li havia enviat un dirigent important de CDC d’Osona. Així que analitzaré el missatge comptant amb qui és el remitent.
"Un espanyol perdedor serà president". Primera pregunta, Pujol no va dir que és català qui viu i treballa a Catalunya? suposo que el fet de treballar a Madrid els últims dos anys, ha fet queel senyor Montilla hagi perdut la seva condició de català. Potser és perquè es diu Pepe i no Pep? o Montilla? uf, aquí jo no hi entraria, oi senyor CDC? O potser perquè no és nacionalista? deu ser això, però és clar, quina diferència que no sigui estètica hi ha entre Mas i Montilla en aquest aspecte? Què va passar amb l’estatut?
"És més important ser d’esquerres que ser català". Carai, és més important ser de dretes que català? Perquè han estat Mas, Madí i Duran i Lleida qui s’han situat més en l’eix dretes-esquerres amb el programa més dretà de CiU de tota la història. I el plantejament CiU o Tripartit (incloent ERC) no em sembla pas que no ens considerin res més que esquerres els senyors de CiU, incloent l’alt càrrec de CiU del sms.
"Quina colla de venuts i traïdors". Devia ser molt dura la nit del pacte Mas-ZP, l’alt dirigent comarcal enviant sms dient venut i traïdor al Mas… Per cert, no va ser amb el PSOE amb el primer amb qui va parlar CiU després de l’1N? I els segons no van ser els del PSC?
"Estem acabats". És la fi de Catalunya, Mas no és president, ho és Montilla. Que apagui el llum l’últim… (messianisme, paternalisme o patrimonialisme? o tots tres?)
PS: L’esquerra nacional, independentista, ha tornat a ser clau per fer un govern i continua amb l’opció d’esdevenir l’esquerra hegemònica de Catalunya per avançar cap a l’autodeterminació d’aquest país. Endavant amb Catalunya i la seva gent!

[@more@]

3 comentaris

Comencen les negociacions

Publicat el 5 novembre 2006 per jordi11
Ja han començat les negociacions. Com si jo i participés m’arriben missatges on m’avise amb qui ha de pactar Esquerra. Tothom em diu que la sociovergència seria fatal pel país, alguns amb una visió més tacticista creuen que seria bo per Esquerra: "a les properes arrasaríem!". Pensen que el Carod podria ser el cap de l’oposició. Però si la sociovergència és, només depèn del ZP, perquè és el primer a qui van mirar Mas i, sobretot, Duran i Lleida. No és estrany que Mas no agafés el telèfon quan els republicans el van trucar.
N’hi ha que aposten pel tripartit (la majoria) i d’altres que aposten pel pacte nacional. Em fa gràcia això del pacte nacional. En les eleccions en què CiU ha marcat més programa neoliberal i dretà, és adir en les eleccions en què s’ha situat perfectament en l’eix dreta-esquerra, apostant per la primera opció, hi ha qui veuria un pacte CiU-ERC com a nacional. Malgrat el comportament tant "poc nacional" en l’estatut. Un pacte nacional seria un de concentració. CiU més ERC formarien un govern de centreesquerra, on CiU hauria de rebaixar ostensiblement les seves pretensions programàtiques de xecs socials.
La reedició del tripartit voldria dir reformular-lo amb un PSC debilitat i una ICV enfortida però minoritària i una ERC que torna a ser clau (qui sap si té la clau) a l’hora de fer govern. Un nou tripartit hauria de ser més estable i millor pactat l’engranatge a la sala de màquines, sense controvèrsies prescindibles ni unilateralismes. Això sí, Esquerra hauria de garantir el blindatge en l’aspecte nacional i lingüístic, no fos cas que el PSC es deixi condicionar pels populistes lingüístics de Boadella.
Hi ha hagut unes eleccions que fan trontollar el sistema de partits català, els grans han estat derrotats (CiU ha fracassat en la voluntat de governar en solitari i l’aparell del PSC en la de substituir manu militari a la vella guàrdia socialista), Esquerra i PP han aguantat i els dos petits, ICV i Ciutadans han begut cava a dojo, bé, els segons potser most o xampany, que és més cosmopolita. L’abstenció ha augmentat a l’igual que els vots en blanc i els nuls (herència del procés estatutari?).
Pel que sembla, el post-pujolisme continua essent de trànsit.

[@more@]

3 comentaris

Eleccions Catalanes ’06: ERC té la clau però no sabem si hi ha pany

Publicat el 2 novembre 2006 per jordi11
Després de tot: 21
Després d’un any polític de vertigen amb l’aprovació de l’estatut al Parlament, la retallada avalada per la PSOEvergència de Mas i ZP, la manifestació sobiranista més gran de la història, l’expulsió d’Esquerra del Govern, el referèndum estatutari, el decapitament del President Maragall, la campanya del DVD, del "jo no vull pactar amb ERC" de CiU i PSC i de les enquestes més desafortunades de la història: Esquerra Republicana de Catalunya, torna a tenir la clau ja que pot fer govern tant amb el PSC i ICV com amb Convergència i Unió.
Els 16 diputats o com a molt 20 que havíem de treure han estat 21 i consolidem la tercera posició amb una diferència apreciable vers els dos petits: PP i ICV.
El PArlament queda format per 48 diputats de CiU, 37 de PSC, 21 d’ERC, 14 de PP, 12 d’ICV i 3 de Ciutadans.
Tenim la clau, però hauran canviat el pany?
Ara bé, potser tenim la clau però potser ZP i el PSOE amb el camàlic Artur Mas han canviat el pany i la clau no hi entra, i només hi entrarà la de la sociovergència implícita d’un govern de Mas en minoria suportat estratègicament pel PSC. A Madrid la situació serà al revés, serà CiU que doni suport a ZP sense entrar al govern.
Hi entrarà la clau al pany?
Un president amb menys d’un milió de vots
Des del 1980, les primeres eleccions de la Generalitat recuperada, que un president de la Generalitat no era escollit per menys d’un milió de vots.
Si el 1980 va ser fruit de la divisió en 3 partits mitjans-grans (CDC, PSC, PSUC) i dos de mitjans (UCD i ERC), enguany ha estat per una participació molt baixa. Normalment els vots no es traspassen d’un partit a un altre, sinó que abans es passa per l’abstenció. Tots els partits menys ICV (i Ciutadans) han baixat, això vol dir que hi ha una gran bossa de votants que s’ho estan repensant de cara a les properes eleccions. Què pot passar? De nou un creixement de CiU fent-se amb l’hegemonia electoral absoluta del país? Recuperació del PSC? Sorpasso d’ERC al PSC? És una incògnita que aclarirar depèn com vagi aquesta legislatura, com es gestioni el govern i com es gestionin les aliances.
Baixada però consolidació com a segona força
Tant a Osona com a Torelló, Esquerra ha baixat però s’ha consolidat com la segona força política per darrera de CiU.
Com arreu del país la baixada en la participació, malgrat ha estat més alta que a la resta de Catalunya, ha provocat que tots els partits hagin perdut vots a excepció d’ICV.
A Torelló, és important que ERC es consolida com a partit gran, superant el 20% en les dues darreres eleccions catalanes i les darreres espanyoles. Aquesta base l’hem de saber gestionar i ens ha de catapultar a un salt qualitatiu a les properes municipals.
El millor diputat que ha tingut Osona en aquesta darrera legislatura, Josep Maria Freixanet, de moment no entra. PSC i ICV també perden la representació comarcal, que sols queda en mans (terrible!) de CDC i, sobretot, d’Unió!
Sorpresa desagradable
Els lerrouxistes, com els defineix encertadament l’Albert, de Ciutadans de Boadella, Espada & Co. han tret representació, i s’han estrenat amb tres diputats!
El problema no és que siguin al Parlament, sinó per què hi ha tanta gent que els vota? Com és que un partit que juga amb la demagògia lingüística té 3 diputats?
PACMA
Malgrat no sóc partidari que es presentés, felicito al PACMA per haver atret a més de13.000 votants, animals tots ells, segur!
El meu amic Manel té l’honor de ser el líder del partit extraparlamentari més important d’Osona amb el 0.49% dels vots superant en escreix els Ciutadans.

[@more@]

Comentaris tancats a Eleccions Catalanes ’06: ERC té la clau però no sabem si hi ha pany

Reflexió amb arguments

Publicat el 31 octubre 2006 per jordi11

Avui hem de reflexionar. Fem-ho amb arguments, jo us en dono uns quants per si us interessen.

[@more@]

Unió o Esquerra (Josep Maria Freixanet)

Plantem cara! (Isaac Peraire)

Immigració: Feina feta i propostes de futur (Antoni Soy)

Allò que CiU no signarà mai davant de notari (Pau Comes)

Blocs i webs:

Bloc sense fulls

Busot, el confidencial

Fent la Viu-Viu

Sobirania i Progrés

13 punts d’Esquerra per Osona

Alguns posts meus:

El què decidim l’1 N

El Pacte: to be or not to be

Fes sentir la teva veu

El vot útil és ERC

Per què ERC ha de ser forta?

I un dels més llegits: El conte decent i intel.ligent del Joan Saura i els 7 nans ecosocialistes

Comentaris tancats a Reflexió amb arguments

Omplim el Vigatà de nou! (i jo refredat… però allà!)

Publicat el 28 octubre 2006 per jordi11

Miting central al Vigatà. A veure si em veieu refredat vestit de color blau cel...

Ahir, mig enfebrat i encostipat del tot vaig assistir al míting central a la comarca d’Osona.
Vam tornar a omplir el Vigatà, altre cop, i ja en van tres de seguits. Com a membre de l’equip de campanya comarcal estic molt orgullós de la feina que hem fet tots plegats, amb molts d’actes de proximitat de molta qualitat, amb programa propi per la comarca (els 13 punts!) i amb un discurs comarcal sòlid, realista, ambiciós i pragmàtic.
L’acte d’ahir va ser un molt bon colofó d’aquesta campanya, on el diputat Freixanet ha demostrat el seu gran potencial i, sobretot, que durant aquesta legislatura no s’ha adormit al Parlament.
Per cert, el Carod ahir va estar mordaç i irònic, per aquest ordre. I bé, per acabar, ahir ens vam assabentar que Esquerra som "l’all i oli" de Catalunya, és a dir els que hem de lligar els diferents productes de Catalunya (era així, oi Carod?). Potser també perquè com l’all tornarem…
Podeu llegir aquesta crònica o la d’osona.com.

[@more@]

Comentaris tancats a Omplim el Vigatà de nou! (i jo refredat… però allà!)

Per què ha de ser forta ERC?

Publicat el 27 octubre 2006 per jordi11

Convergència i Unió i els socialistes ens volen situar en un fals bipartidisme català. Ens volen fer escollir entre un candidat convergent i un de socialista, com si les eleccions de l’1 de novembre fossin unes eleccions presidencials.

Com que encara no tenim estat, no podem escollir el Cap d’Estat, el que seria el President de la república, el què fem és escollir el govern de la Generalitat, format per consellers i un president. Aquest govern no sorgeix directament de les butlletes dels electors sinó que és escollit pel Parlament que elegeix la ciutadania. Així que el govern es formarà a vegades amb l suport d’un partit o de més d’un, depèn de les majories parlamentàries i els acords a què arribin els diferents grups parlamentaris.

El nostres sistema de partits no és el d’un bipartidisme com l’americà, on hi ha dos partits, republicans i demòcrates, o el britànic, amb els laboristes i conservadors, amb esporàdiques crescudes dels liberals.

Tampoc som com els italians on existeixen dos blocs que agrupen a la multitud de partits existents.

Així, que tornant al principi, els catalans no hem de tragar amb aquesta bipartidització que ens volen imposar socialistes i convergents. L’1 de novembre no és Mas o Montilla, Montilla o Mas ( tanto monta, monta tanto), la clau és quin govern en surt, amb quins suports parlamentaris i amb quin programa de govern. Perquè suposo que és evident la diferència entre un Mas president amb suport del PP que amb suport d’ERC, oi? Només cal recordar la deriva dretana dels últims governs d’una Convergència que anava de maneta amb els populars d’Aznar.

També hi ha diferència entre un Montilla amb prou suport que governar sense ERC que està condicionat pel suport de l’esquerra nacional. Només cal veure la devaluació del govern de la Generalitat en els darrers mesos, amb un govern monocolor socialista (car, amb el seguidisme acrític d’ICV!) desaparegut durant la crisi del Prat, amb viatges presidencials vetats per Madrid i amb l’acceptació d’ingerències en el tema d’adopcions, sense oblidar l’enviament d’immigrants de Canàries sense condicions ni previ avís a la Generalitat ni a l’ajuntament de Barcelona.

Esquerra Republicana de Catalunya pot aportar la independència respecte cap força de Madrid i uns plantejaments nítidament progressistes. ERC ha de ser prou forta per poder ser opció per dirigir el proper govern i sinó, per condicionar el màxim el govern que surti, perquè aquest sigui un govern nacional i no arraconi les polítiques socials. Votar ERC és votar Carod, ni Mas ni Montilla, votar ERC és votar esquerra i nació.

Però sobretot, ERC ha de ser potent per tancar qualsevol porta a la sociovergència, un govern de Mas amb suport extern dels socialistes, a canvi del suport convergent a Zapatero és una temptació pels qui tenen servilismes amb els poder fàctics, que immobilitzen les capacitats transformadores que necessita aquest país, la intensificació en el camí nacional i en el social. Hi ha un fet enigmàtic, o no, Montilla no ha renunciat a l’acte de diputat a Madrid, serà el candidat de palla que va demanar Mas a ZP a canvi d’acceptar l’estatut rebaixat?

Publicat al Setmanari Torelló

[@more@]

3 comentaris