Autodestructius hipercrítics

Publicat el 6 març 2007 per jordi11
Avui el Barça ha guanyat però ha perdut, coses de futbol. Enguany, els culers no se'n surten en les grans cites, sembla que a l'equip li han pesat massa les baixes de Messi i Eto'o.
Però no faré pas de comentarista esportiu, de moment no m'hi dedico.
Vull escriure, breument sobre el culerisme i el seu estat d'ànim autodestructiu.
Crec que el barcelonisme és un reflex de l'ànima catalana, que només sentim l'orgull en to fanfarró, després de moments de catarsi pacíficament passional, brots de rauxa assenyada, d'eufòria en forma d'abraçades i amb càntics i soroll, cosa estranya en els reservats catalans.
Però la quotidianitat és d'hipercriticisme i d'un amor propi ridícul. Vivim un dels millors moments de la història del barcelonisme i, després d'una errada, no fem res més que lapidar verbalment al millor jugador del món, Ronaldinho, dir paquets als de la cantera i dient coses lletges a d'altres forans i menys cracks. Quan l'error esdevé derrota, ressucitem la Inquisició de la Corona d'Aragó.
Els catalans també som així, ens creiem els reis del mambo quan encara no hem demostrat res de consistent, i a la mínima ens ensorrem a esgarrapades i ens menyspreem contundentment.
També tenim un defecte compartit, vivim la pluralitat en escissions a l'estil cruyffistes Vs nunyistes. I al final, aquesta visió de la realitat ens porta al desastre. Hauríem de saber conviure amb la diversitat d'opinions/faccions.
Això sí, malgrat tot, tenim moments de genialitat espectacular ja sigui en forma de Sagrada Família o de Copa d'Europa. Tant si som més que un cub o menys que un país.

[@more@]

2 comentaris

La RENFE és com una dona que té la regla (Capdevila dixit)

Publicat el 4 març 2007 per jordi11
A Catalunya ha esclatat la problema, els anys de deixadesa per part del govern espanyol de la xarxa ferroviària de casa nostra han provocat que pujar un tren i arribar a la destinació pugui arribar a ser una utopia. I compte, que no parlo ja d'arribar a l'hora!
Un servidor agafa el cotxe fins a Vic (amb el bitllet integrat em surt a compte la gasolina gastada!) per agafar el bus per anar a treballar a Barcelona. No me la jugo amb RENFE.
Hem vist diferents mostres de queixes pels problemes que es repeteixen dia sí dia també. Des de l'ocupació de les vies de tren, a fer convocatòries davant els ajuntaments i fins a no pagar el bitllet.
Però hi ha hagut una manera de denunciar els problemes molt desafortunada, no per la crítica que fa sinó com ho fa. És el cas d'un acudit de Capdevila publicat al bisetmanari El 9 Nou, concretament el del divendres 2 de març.
Sense voler polemitzar perquè sigui regidor de CiU a Torelló, sinó com a autor de l'acudit, crec que és una barbaritat absoluta i integral. Com podeu observar a la vinyeta, iguala als problemes de la RENFE a les de les dones quan tenen la regla, literalment diu que la RENFE té nom femení perquè s'espatlla un cop al més, com les dones. Creu de debò el Lluís Capdevila que les dones s'espatllen per tenir la menstruació? que les fa inútils per tenir la regla?
En Capdevila ha pixat fora de test i ens ha esquitxats a tots d'orí. 

[@more@]

Comentaris tancats a La RENFE és com una dona que té la regla (Capdevila dixit)

PSC Torelló: desídia en el dia a dia, amb poques ganes de participació i amb moltes ganes de fer campanya

Publicat el 27 febrer 2007 per jordi11
El Ple d'avui ha estat tranquil, amb mitja hora encara no hem enllestit els punts de l'ordre del dia de propostes. En l'apartat de precs i preguntes la cosa s'ha animat.
En el torn del grup municipal d'Esquerra he fet dues intervencions que han demostrat el tarannà polític actual de l'equip socialista: desídia per les coses que no llueixen, manca de creença amb la participació ciutadana i que estan en plena campanya electoral.
El primer aspecte s'ha vist amb un prec que ja vaig fer en el darrer Ple, que es posés solució a un problema de visibilitat greu a l'encreuament entre el c/ Damians i l'Avinguda Pompeu Fabra, fruit d'una balla d'unes obres. També vaig demanar i he tornat a demanar (pregar, en nomenclatura de Ple…) que es tregui un cartell del costat del CEIP Fortià Solà que està plantat … enmig d'una vorera! Increïble però cert. Però més increïble és que no hi hagin pensat en tot un més, tal com ha reconegut el regidor Granados. Això sí, ha recitat els tropecientosmil metres de vorers arranjades.
El segon aspecte ha estat quan he demanat pels consells de Seguretat Ciutadana i Mobilitat i el de Joventut. Del primer, el regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat (com no) ha respost que s'hi estava treballant. Com que ja era la tercera vegada en dos anys que em responia el mateix, he demanat en què consisteix "estar-hi treballant". M'he quedat de pedra quan m'ha dit que no podia dir … perquè no tenia els papers (quins?) al davant!!!!
Menys espectacular, però més trist, ha estat la resposta de la diputada i regidora de Joventut (a estones lliures) Flora Vilalta: "la participació dels joves no és una prioritat per l'equip de govern". A més de ser poc espectacular, tampoc ha estat sorprenent…
I que estem en campanya electoral es pot veure cada dia veient els magnífics del bon periodista Emili Jané que és el tècnic de comunicacióparticipaciódinamitzadordelamarcaposal'accentatorelloidelawebdel'ajuntamentdetorel loentrealtres, així de llargues són les funcions d'una plaça de tècnic fet a corre-cuita i sense consens, quan tothom hauria estat d'acord en crear una plaça de tècnic de comunicació, que és el que fa el bo de l'Emili i l'únic que li manen de fer l'equip socialista.
La comunicació és bàsica per la democràcia i la participació (sic!), també per fer campanya electoral…

[@more@]

1 comentari

Ballana, advocat i polític (socialista i català)

Publicat el 23 febrer 2007 per jordi11

La blogosfera osonenca, recull en els últims temps moviments per Vic, com ara el del candidat d’Esquerra de Vic, Àngel Andreu, i la candidata de la CUP Laia Jurado.

Però en aquest post voldria destacar el bloc de Joan Ballana, regidor socialista del PSC a l’ajuntament de Vic, al qual li diria que deixi de banda la mania socialista de no deixar comentaris al bloc.

Al Ballana (m’és més fàcil dir-li així que pel nom, sóc fatal pels noms!) el vaig conèixer en un sopar d’aniversari d’una amiga comuna que era com l’infern: ple d’advocats i polítics. Ell segurament era el pitjor ja que té les dues condicions infernals.

Del Ballana me n’havia parlat un altre amic comú, me n’havia parlat molt bé, malgrat no comparteixin partit polític ni una afinitat política del 100%, encara que propera.Tenia ganes de parlar de política amb ell, ho vam fer enmig de Guiness, una de les millors maneres de parlar de política. Vam parlar de la política de Vic, de Pallach. d’ERC i del PSC, els nostres partits, i del país. El Ballana és un d’aquells socialistes clàssicament a la catalana, sense sectarismes, que ens entenem en els postulats socials i ens entendríem, en gairebé tot, en la qüestió nacional.

En Ballana ha estat protagonista al PSC de Vic i per extensió d’Osona. Volia presentar la seva candidatura com a alcaldable de Vic, l’executiva comarcal, però, va decidir que l’home havia de ser Burgaya. I és.

El capital humà i polític de Ballana, un polític jove, és molt gran, tant gran que les esquerres vigatanes no n’haurien de prescindir. I tot, malgrat ser advocat…

[@more@]

2 comentaris

El botellón electoral de la ministra Salgado

Publicat el 22 febrer 2007 per jordi11

El govern ZP s’ha tornat a tirar enrera, aquest cop ha estat amb la proposta de llei antialcohol de la ministra de sanitat Elena Salgado.

La ministra havia plantejat una llei dirigida als joves, prohibin la venda de qualsevol tipus d’alcohol als menors de 18 anys. Fins ara, el vi i la cervesa estaven permeses a partir dels 16. És a dir, és una llei destinada als menors.

Salgado diu que els joves han de beure 0 alcohol, hi ha dades que mostren que l’alcohol s’està convertint en un problema de salut pública i el govern socialista creu o creia que ho podria arreglar amb una llei, la qual posava el tant nostrat vi (culturalment i econòmicament) en la llista negra d’agents tòxics i posava restriccions en la publicitat. 

L’estat espanyol no té una gran cultura sociopolítica de lobbyes, però la ministra Salgado s’ha topat amb dos dels pocs que funcionen: els productors de vi i els qui viuen de la publicitat, com ara la premsa (que també sol viure de les subvencions). 

Rajoy, com el davanter oportunista queés, es queda l’àrea a veure què arreplega, s’ha trobat aquesta pilota, lliure de marcatge i amb un porter (la ministra) sense convicció.La ministra de Zapatero, abans de rebre un gol ha fet un “toco a terra i no jugo”, ha retirat la proposta de llei abans que li tombin o… pitjor encara! Que li provoqui un desgast electoral.

El reformista Zapatero i el seu govern em porten de decepció en decepció. Com pot ser que s’encari la salut pública amb enquestes electorals a la mà? Jo no estic d’acord amb Salgado d’encarar el tema de l’alcohol, amb el botellón de rerefons, a través d’una llei. És com les drogues il·legals, les dures i les toves, es pot tenir una legislació ben dura, però l’ús i el mal ús no disminueix, al contrari.

El problema és el consum d’alcohol o un consum abusiu amb l’objectiu de la borratxera? Crec que és el segon, i això no es combat amb una llei seca o restrictiva, perquè el problema no rau en la substància sinó en els hàbits dels consumidors que tenen com a objectiu emborratxar-se. Per què no treballem aquest aspecte? Si Salgado creu que acabarà amb el botellón o les borratxeres de menors sols prohibint-ne la venda (no està prohibida la venda de drogues il.legals?), en opinió meva està equivocada.

Però més equivocada està si creu que és més important un “desgast electoral” que la salut pública. I que trist que els interessos econòmics passin per damunt dels interessos generals…

[@more@]

Comentaris tancats a El botellón electoral de la ministra Salgado

Senyoretes i Carnaval de Terra Endins: La República de la Barrila

Publicat el 20 febrer 2007 per jordi11
El carnaval d'enguany ha estat estrany, m'ha sobrevingut, no he estat conscient que s'apropava amb la disbauxa i la barrila que l'acompanyen sempre, fins gairebé el dia del Pullasso, amb un petit oasis de pescallunisme desenfrenat amb el cop d'estat del Rei Carnestoltes al Ple de Torelló, que va acabar amb la proclamació de la República de la Barrila.
La veritat és que he viscut aquesta República de la Barrila tancat al despatx de Barcelona.
El Pullasso em va haver de disculpar la meva absència, però a les senyoretes hi vaig ser, sense maquillar, malgrat alguns rumors que espero aclarir al bloc… Com cada any hi havia autèntiques senyoretes (i senyores) peludament sexis i normalment amb un destrempament (!) hormonal que omplia de fogots la Plaça Nova.
I el dissabte, la Rua. Com sempre magnífica, els carrers plens d'observadors disfressats per l'ocasió o disfressats com cada dia. Tot, malgrat l'amenaça fantasma de la pluja, tant enyorada la resta de dies, però tant temuda durant el Carnaval. La cosa va aguantar i la festa es va deixar anar.
I jo, m'he disfressat? doncs la veritat és que sí, malgrat que ningú se n'hagi adonat al veure'm. Jo em vaig disfressar d'home sense mòbil, sense telèfon mòbil, aquest aparell que ha sustentivitzat l'adjectiu que explica que es té mobilitat. Ho vaig decidir el divendres al sortir de la feina, me'l vaig oblidar i vaig escollir deixar-lo oblidat damunt la taula. La veritat és que les primeres hores van ser incòmodes, sense fer les trucades o enviant els sms que em reservo pel viatge de retorn a casa, al vespre. Però la resta de cap de setmana… quin descans, poder estar desconnectat!
Ha estat una bona disfressa, no gaire vistosa, però relaxant i pràctica.
I ara, a esperar l'enterrament de la sardina.
PS: ja que es puntuen les comparses i les carrosses, jo escolliré les 3 millors disfresses del Carnaval de Terra Endins:
3er… per la seva originalitat, el que anava de Bravehart, i és que aquest any, després de molts anys, sols n'hi havia un. Bravo!
2on… els mossos i els radars de carretera tant de la Tura i ara del Saura, eren molt divertits i ben fets.
1er… el grup de castellers amb anxanetes ben dretes, molt bones, sobretot quan ballaven i es veia el moviment de les anxanetes per damunt la multitud.
Galeries d'Imatges de www.osona.com

[@more@]

Comentaris tancats a Senyoretes i Carnaval de Terra Endins: La República de la Barrila

Xarxa Única d’Equipaments Cívics: I ara què, Franch?

Publicat el 15 febrer 2007 per jordi11

Hi ha un tema de política municipal, amb un rerefons situat en la política nacional que sembla que s’ha tancat, el del traspàs dels equipaments cívics als ajuntaments.

L’efímera consellera Figueras (PSC) es va saltar a la torera un mandat parlamentari perquè no es traspassessin aquests equipaments als municipis i va tirar pel dret, començant a pactar amb ajuntaments aquests traspassos, just després de l’expulsió d’Esquerra del govern. En una visita de Figueras a Torelló (a Sant Pere també, com es veu a la foto fent de Consellera), l’alcalde va demanar solemnement el traspàs del Casals de la Gent Gran, en un moment de catarsi total socialista.

Durant la passada legislatura, el departament de Benestar i Família, sota la direcció d’Anna Simó, havia treballat per racionalitzar i posar ordre en aquests equipaments, dirigint els esforços a fer una Xarxa Única d’Equipaments Cívics (XUEC). Tot, amb la idea de posar seny i sentit de bona gestió en un caramelet que havien utilitzat partidistament els governs de CiU i que desitgen molts ajuntaments qui sap si per aquests fins. De moment el socialista Bustos ja s’ha queixat a Puigcercós, l’actual conseller responsable d’aquests equipaments.

Am el govern d’Entesa, la lògica de treballar estratègicament s’ha imposat i s’ha retornat a la idea de la XUEC.

I què farà ara l’alcalde que va fer aprovar la demanda de cessió del Casal de la Gent Gran de Torelló? El que sí que sé és que em va titllar d’ignorant per discrepar d’ell. Potser ara tractarà d’ignorant al president Montilla?

[@more@]

Comentaris tancats a Xarxa Única d’Equipaments Cívics: I ara què, Franch?

El cabdill de Plataforma x Catalunya em llegeix! i no li agrada…

Publicat el 12 febrer 2007 per jordi11

El cabdill de PxC es veu que llegeix, malgrat que la llibreria Europa està tancada per ordre judicial. I ha llegit el meu article "Què és necessari perquè triomfi el mal?". No li ha agradat gaire, diu que els meus arguments són infantils i que sóc un nacionalista de pà sucat amb oli.

Diu que la tasca de Plataforma per Catalunya treballa amb honradesa i serietat i que vol fer front a "la immigració massiva que ha invadit el nostre país en els darrers anys".

No em sorprèn pas que el cabdill Anglada no estigui d'acord amb mi.

De la seva resposta se'n desprèn que Churchill, al qui jo referencio parlant sobre la democràcia, la por i la seguretat, és el model per tractar "la immigració massiva" perquè va aturar la invasió de Gran Bretanya per part dels nazis. Caram, així que tots a les barricades i amb un fusell! Això sí que és una resposta madura i amb serietat!!!

Òbviament davant el procés immigratori que viu occident es pot reaccionar de diferents maneres, la de la por que incita l'odi (o l'odi que incita la por) o bé gestionar la realitat i buscar continuar caminar cap endavant, que no vol dir fugir cap endavant.

Si l'opció del cabdill vigatà és el de l'odi i la por, la meva no. La meva opció és la de la llei i la de la il.lusió , la de creure en el futur del nostre país i la seva gent.

Catalunya, com molts països que han viscut diferents processos de desenvolupament econòmic de creixement, han vist mutar el seu paisatge humà, des dels occitans de l'edat mitjana i moderna, als espanyols del segle XX, fins a la immigració actual. I Catalunya, sempre ha tirat endavant.

A mi, que el cabdill vigatà no em posi a la boca que democràcia i seguretat són incompatibles, que un servidor no ho pensa ni ho ha fet mai. Però una cosa és tenir en compte la seguretat i l'altra és titllar de delinqüent (o terrorista) a les persones pel seu origen i això és el que va fer la sinistra PxC en el darrer Ple Municipal de Vic.

Que Anglada li agradi llegir no vol dir que acabi d'entendre el que llegeix, ja que em posa en la meva boca que davant el fet immigratori no s'ha de fer res. Com podeu llegir en el meu article, el que dic és que la immigració es pot regular, ordenar (més o menys) però no aturar. I sí que cal fer alguna cosa davant el fet immigratori, treballar perquè la cohesió social es mantingui a casa nostra, fent polítiques socials pels que ja hi eren i pels que arriben a treballar, que la llei regeixi la societat per a tothom i que les regles cíviques es mantinguin. No hem d'arribar a una societat trancada. I tot això, la por i l'odi que atia el cabdill Anglada no ho aconsegueix, ans al contrari.
Per cert, quan diu que sóc un nacionalista de "pa sucat amb oli", suposo que és perquè deu beure de les tradicions nacionalistes de Primo de Rivera i Blas Piñar, aquest últim, camarada seu de Fuerza Nueva. Això del nacionalisme, òbviament, tampoc ho veiem igual.
Per anar acabant, Anglada, algun apunt contra els maçons?
I si el cabdill de Plataforma vol continuar practicant la lectura li deixo aquí uns quants enllaços d'escrits meus sobre el tema de la immigració:

[@more@]

Comentaris tancats a El cabdill de Plataforma x Catalunya em llegeix! i no li agrada…

Què és necessari per què el mal triomfi?

Publicat el 6 febrer 2007 per jordi11
La comarca d'Osona és notícia els diaris catalans per una cosa ben trista, l'ofensiva d'Anglada en contra de l'ús de la burca (!) i dels vels.
El senyor Anglada que viu i s'alimenta del conflicte que ell mateix alimenta per engreixar-se electoralment, esgrimeix raons de seguretat per atacar qui porta burca o un vel que tapi la cara, que aquests són explicitats en la moció com els immigrants.
Primer de tot, no crec que ningú de Vic ni de la comarca hagi vist cap dona usant vels que tapin la cara ni molt menys burques, aquell enginy que anul·la físicament la dona per anul.lar-la socialment.
I també, com diu encertadament el portaveu republicà Josep Maria Font, a El Periódico, si és per seguretat, per què prohibir qui porta vel però no qui porta casc o bufanda?
Sabent qui és Anglada i quin partit hi ha al darrera no hem d'anar gaire lluny per arribar a la conclusió que no és més que un nou foc que vol encendre irresponsablement per trobar vots fruit de la por que ell mateix alimenta.
El plantejament polític de la Plataforma x Catalunya (PxC) és pervers, viu de la por i on no hi és la crea. Segueix la filosofia de quan pitjor millor, no l'importa el benestar de les persones sinó el seu interès personal, perquè el seu projecte polític és personalista, cabdillista, fruit de la font política d'on veu i que ningú pot negar que és el de l'ultradreta espanyola, amb carnet per demostrar-ho.
La immigració és un fenomen que inquieta a la societat catalana, perquè no es pot controlar. Ni en una illa com la Gran Bretanya no es pot controlar, ni en un país tant policial com els EE.UU. tampoc. La immigració la controla l'economia, els immigrants fugen de les economies magres i van on hi ha treball, sovint ocupant llocs de treball que els autòctons no volen ocupar.
I què han de fer els partits polítics davant Anglada? A Vic l'alcalde s'hi ha recolzat massa acceptant vots claus per pressupostos o bé amb silencis que acaben essent còmplices.
Tampoc és de rebut escridassar-se en un ple com va fer el senyor Burgaya, malgrat les provocacions i el cinisme d'Anglada de titllar de nazi a algú que no és ell mateix, les formes s'han de mantenir des de les institucions, perquè del conflicte i del desordre se n'alimenta el cabdill de PxC.
És el silenci públic el necessari per afrontar la demagògia d'Anglada? segurament algunes persones creuran que aquest articles és un error, és donar importància a Anglada. Tinc molt present una frase del pensador irlandès Edmund Burke que diu: "L'únic que es necessita per què triomfi el mal és que la bona gent no faci res". 
Humilment, des d'aquesta tribuna, vull denunciar de la irresponsabilitat i perversió de la PxC, que no solucionarà ni vol solucionar les contradiccions que comporta el canvi del paisatge social per part de l'arribada de la immigració de països més pobres que el nostre i sovint de cultures distants.
Anglada vol instal.lar la cultura de la por a casa nostra, dinamitant els principis socials de casa nostra. Winston Churchill va dir que la diferència entre la URSS d'Stalin i la Gran Bretanya era que si truquen a les set del matí a casa d'un britànic, aquest pot estar segur que és el lleter i no la policia política que et ve a detenir. La cultura de la por erosiona els principis de les societats democràtiques.
El cabdill de la Plataforma vol que la por s'apoderi dels ciutadans i que quan veiem algú amb la pell més fosca o amb un accent estrany veiem un delinqüent. La nostra por el fa més fort, la seva força ens fa a tots més dèbils. 
I els partits democràtics el que hem de fer és treballar per enfortir l'estat del benestar perquè no deixi desemparat a ningú, gestionar la realitat i preveure els canvis que acompanya aquest segle XXI que ens ha fet entrar en el món en xarxa, global.
Davant la política de la por: estat del benestar, igualtat de drets i igualtat de deures.
La bona gent d'aquest país no ens podem permetre no fer res.
Publicat a Més La Marxa

[@more@]

Comentaris tancats a Què és necessari per què el mal triomfi?

Cop d’Estat a Torelló!!!!

Publicat el 29 gener 2007 per jordi11
Cop d'Estat del Rei Carnestoltes XXIXè
Avui, dilluns 29 de gener, el Rei Carnestoles XXIXè ha perpetrat un cop d'Estat a Torelló i ha dissolt el consistori després de proclamar la República de la Barrila i fer una botifarra a l'alcalde i a tots els regidors i regidores que estàvem al Ple Municipal.
Enmig del caos i després de mostrar una covardia alarmant, a l'igual que la resta dels regidors, he pogut fer una foto amb el mòbil, que és la que podeu observar aquí al costat.
Després de menjar un entrepà extra de morcilla i nocilla i beure uns quants (molts) xupitos de ratafia i menta, he decidit unilateralment dissoldre Esquerra Republicana de Catalunya a Torelló i refundar el partit en l'Esquerra Republicana de la Barrila de Carnestoltes.
Visca el Carnestoltes de Torelló i curta vida, però plena d'esxcessos, al seu Rei! hics!

[@more@]

4 comentaris